El 2021 ha estat l’any de l’augment de la demanda de dispositius tecnològics, fruit del confinament, el teletreball i l’educació online. Un any en què la demanda ha superat l’oferta: l’escassetat d’alguns minerals s’ha començat a notar, i algunes fàbriques van aturar la producció per la falta de microxips. També s’ha celebrat la cimera pel clima de Glasgow, després que la comunitat científica emetés un informe particularment dur de la situació del planeta.
Al Nadal encarem una de les èpoques de més consum de l’any, en la qual destaca la compra de dispositius tecnològics i digitals. En aquest moment de crisi climàtica i de recursos, cal un canvi de mentalitat respecte què consumim i com ho consumim. A continuació us donem algunes idees i apunts per viure unes festes tecnològicament més sostenibles, a partir de les contribucions d'algunes expertes com Alicia Valero o Mireia Roura.
1. Quin impacte té el teu dispositiu?
«Ho sentim, no queden existències per aquest estil de vida. Està exhaurit». Així va acabar Alicia Valero la seva conferència al #DecidimFest21, que es va celebrar el passat octubre al Canòdrom. La directora del Centre d'Investigació de Recursos i Consums Energètics i autora de 'Thanatia: Límites materiales de la transición energética' va posar sobre la taula una qüestió fonamental: actualment estem utilitzant els recursos que ofereixen 1,7 planetes.
«La enorme necesidad de recursos está sometiendo al planeta a una presión extrema y es la responsable de la mitad de las emisiones de GEI (gases efectos hinvernadero) y más del 90% de la pérdida de biodiversidad y del estrés hídrico».
És per això que abans de comprar un dispositiu és important tenir en compte el seu impacte ambiental i com podrem amortitzar-lo. I sobretot, adquirir-lo si realment el necessitem. Sabies que un iPhone 12 genera 70 kg de CO2 al llarg de la seva vida útil? Una vegada en som conscients, procurarem allargar-ne la vida al màxim per amortitzar la petjada de carboni. Iniciatives com el Digital Product Passport ens donarien dades transparents sobre l’impacte real dels productes que volem adquirir.
2. Allarga la vida i amortitza l’impacte
Segons Generation Climate Europe a Europa es venen 6,7 mòbils cada segon. Heu reciclat mai un telèfon? Quantes vegades no s’han quedat als armaris tauletes electròniques amb elements tant preuats per crear bateries com tel·luri, gal·li, indi o zinc? Heu comprat mai dispositius recondicionats de segona mà? Segons Alícia Valero l’extracció mineral creix de forma exponencial: «Del que portem del segle XXI hem extret més coure que en tota la història de la humanitat. Les mines s’esgoten. La demanda supera l’oferta».
Per fer front a la crisi de recursos durant les compres de Nadal, una de les claus és deixar enrere l’economia lineal, causant de greus impactes ambientals i socials, i optar per l’economia circular dels dispositius digitals. L’Associació pel progrés de les comunicacions la defineix com «l’extensió de la vida útil de cada dispositiu, millorant la seva fabricació i reutilització, maximitzant els seus impactes socials positius i reduint al mínim la necessitat de nous dispositius i residus electrònics».
Tot i així, l’economia circular no sempre és la solució. Molts dels dispositius que fem servir no es poden reciclar i inevitablement acaben en abocadors electrònics que pateixen les comunitats del sud global. Explica Alicia Valero que és el que es coneix com a quimiodiversitat en les noves tecnologies: la reducció de mides i pes millora el disseny dels dispositius, però fa impossible separar i reciclar els materials. Per tant, és important que el dispositiu digital que comprem duri el màxim d’anys possible per evitar perdre més minerals i augmentar les emissions de CO2 a l'atmosfera.
3. Abans de comprar: repara, recicla i dona noves oportunitats
El número de dispositius digitals en circulació augmenta exponencialment any rere any, més encara des de l’inici de la pandèmia. Això fa que sigui més urgent que mai adoptar mètodes sostenibles de reutilització dels dispositius essencials per la vida moderna, cada vegada més digitalitzada. A Barcelona existeixen projectes com eReuse, una iniciativa entre l’IMI i Pangea, que rep donacions tecnològiques de l'administració i les recondiciona per facilitar una segona vida. Noves oportunitats per a dispositius que potser haurien acabat a deixalleries del sud global.
És important que les persones a nivell individual obtinguin els coneixements per reparar i donar una segona o tercera vida als dispositius electrònics. Tal i com ens explica Mireia Roura de eReuse, «al nord global, la reutilització s'ha associat a la població vulnerable, mentre que al sud global, la reutilització és la base per la majoria de la ciutadania pugui accedir a dispositius electrònics».
Aquests discursos poc a poc van canviant: «Al nord d'Europa s'assenyala la "vergonya de comprar", i l'IVA dels productes reparats és del 12% (Suècia). Tot apunta al fet que avancem d'una societat de consum cap a una societat d'ús, que utilitza i maximitza els valors dels recursos creant economia, però de forma desacoblada amb els danys ambientals», explica Roura.
El canvi és complex, però possible. Per tal de treballar cap a l’aprenentatge, l’esperit crític i l’autogestió, el proper mes de març el Canòdrom acollirà un taller de reparació de dispositius per allargar-ne la vida, en col·laboració amb eReuse i Andròmines.
4. Aprendre de la naturalesa
Tal i com explica Alicia Valero, el disseny actual de molts dispositius no permet que es reciclin. Les mides més reduïdes proposen una aparent mirada innovadora que permetria l’ús de menys recursos i l’emissió de menys CO2. Tanmateix, fa impossible separar i reciclar els materials, fet absolutament preocupant en un context de crisi climàtica i de recursos del planeta. Valero proposa optar per dissenys de productes modulars, robustos i fàcilment desacoblables. De la mateixa manera, insta a aprendre de les plantes i la naturalesa, que no emeten residus.
Mentre s'implementen aquests canvis en el disseny, davant les imminents compres nadalenques podem optar per productes tecnològics de segona mà o que s’hagin pensat des del disseny ecològic o ecodisseny, un enfocament que té especialment en compte l’impacte ambiental del producte durant tot el seu cicle de vida.
