No tenir accés de qualitat a Internet significa estar exclòs de la societat. Tant si ens agrada com si no, tot està digitalitzat: des dels deures escolars, passant pels tràmits amb l’Administració, fins a contactar amb familiars a distància. Però l'accés a Internet no està garantit per igual a tota la ciutadania.
Tot i que els relats oficials resen que el futur i la innovació es basen en la digitalització i l’agilització de la vida, els moviments socials alerten del contrari: un gir unidireccional cap a la digitalització de la ciutadania deixa enrere moltes persones.
Per explicar les contradiccions en què vivim, l’artista Bernat Cuní explora en aquesta instal·lació les múltiples narracions al voltant de l'accés a Internet i la bretxa digital. En aquesta peça veiem imatges dels districtes de Barcelona a través de dues òptiques: la de la innovació com a solució dels problemes de la nostra societat, i la de les conseqüències de la innovació per la vida de les ciutats.
Aquesta instal·lació parteix del programa pilot Xarxa Oberta de Barris del Canòdrom, un projecte de l’entitat EXO (Expansió de Xarxa Oberta) i Canòdrom per donar resposta a la falta d’Internet de qualitat que pateixen famílies de barris limítrofs al Canòdrom.
