Hipàtia va néixer a Alexandria, Egipte, al voltant de l’any 370. El seu pare, Teó, un conegut matemàtic, va transmetre-li l’interès per les matemàtiques, la filosofia i l’astronomia. Camps que posteriorment Hipàtia va revolucionar.

A L’Escola d’Atenes, Hipàtia ensenyava matemàtiques i altres disciplines. Al llarg de la seva carrera, va crear taules per explicar els moviments dels cossos celestes, va millorar el disseny de l’astrolabi, va inventar el densímetre i va escriure obres sobre geometria, astronomia i àlgebra. Va rebre el sobrenom de “la filòsofa”, convertint-se en una de les figures més destacades de l’Escola neoplatònica d’Alexandria. Arran de la seva saviesa, autoritats de la ciutat la visitaven per rebre consells.

Hipàtia va ser assassinada per un grup de persones cristianes per l’odi que sentien envers la seva influència. El seu record va perdurar entre el poble egipci, però no va ser fins al segle XVIII que la seva vida va narrar-se amb més vigor fins a convertir-la en una defensora de la raó i una màrtir de la filosofia.