Conversa

Canvi climàtic i tecnologia: remei o condicionant?

La crisi climàtica juga un paper important en la configuració del nostre futur. L’escassetat d’aigua, els incendis forestals, les condicions meteorològiques extremes i la pujada del nivell del mar afecten de forma desproporcionada les poblacions marginades, la qual cosa provoca la pèrdua de mitjans de vida, obliga les persones a emigrar i augmenta els conflictes socials. Veus optimistes confien en el fet que la creativitat humana, a través de la tecnologia, podrà reconduir l’impacte climàtic i recuperar la nostra relació amb la natura.

Ciutat i menjar

El menjar ens parla de la nostra cultura i el nostre territori. La forma de les ciutats depèn de la manera en què ens alimentem. Alhora, l’alimentació és una peça clau per al futur; pot salvar el món o destruir-lo. Com diu l’arquitecta Carolyn Steel, escollim ser consumidor abans que persones i estem pagant un preu massa alt per tenir menjar barat. 

Ciutat quasi zero

Vivim en un sistema globalitzat i desconnectat del context ecològic. Un lloc estrany on sovint és més fàcil comprar productes de l’altra punta del món i desplaçar-nos amb vehicles que contaminen. Per inèrcia o per desídia, ens deixem endur per l’acceleració implacable del capitalisme mentre avancem cap a un horitzó incert marcat per l’emergència climàtica.

Ciència i obediència

El filòsof Thomas Hobbes sostenia que com menys superstició hi hagués, més obedients serien els individus. Una ciència completament desplegada, doncs, no hauria de trobar cap mena d’oposició social. Però aquests anys de pandèmia han posat de manifest que les solucions avalades per la comunitat científica sovint topen amb resistències, de vegades viscerals i de vegades argumentades. 

Dades amb sentit

Centenars de milers de milions de dades personals de les persones usuàries d'internet han estat, són i continuaran sent extretes de l'esfera digital. Informació sobre la nostra conducta, els nostres hàbits, salut, desitjos, pors… 

Política i tecnologia

Política i tecnologia tenen molta més relació del que podríem pensar en un inici. Des de com els moviments socials, partits polítics o l’Estat han començat a utilitzar les plataformes com a altaveu, fins a problemes que tenen a veure amb qui governa les dades, els algorismes o les infraestructures digitals.

Obrir i democratitzar la cultura

Un dels reptes que sovint plantegem, des dels espais que generem propostes culturals crítiques i transformadores, és el de com elaborar una proposta cultural de qualitat oberta. El entendre els centres culturals com espais porosos, permeables al que passa el nostre entorn és un posicionament polític clar, una aposta per entendre la cultura de manera més holística.

La tradició dels ateneus populars a Barcelona

Els Ateneus han jugat un paper rellevant en la història de Barcelona. Han sigut un espai clau per a les seves lluites i transformacions, un espai de trobada, d’oci i de formació per a la societat organitzada.

Avui a Barcelona els Ateneus continuen jugant un rol a la ciutat. Ateneus populars, Ateneus de fabricació... El Canòdrom pren el seu nom tot buscant reflectir el seu caràcter obert, participat, autoorganitzat i transformador.

A l'ombra de Pegasus. Drets civils en l'era de la vigilància

La infracció dels drets civils de periodistes, activistes i polítics per l'ús del programa espia Pegasus per part de governs democràtics ha fet saltar totes les alarmes mediàtiques. Per què, tot i tenir un marc legal que ens protegeix de l'extracció de les nostres dades, aquest no ens defensa contra l'ús de programari espia? Com hem arribat a renunciar a una part de la nostra llibertat, a canvi d'una sort de promesa de seguretat dels governs?