Intel·ligència i Tecnologia: Mites, realitats i possibilitats de la IA

El Vector
Vector
-

9a Sessió del Vector de Conceptualització Sociotècnica

En les darreres dècades hem estat testimonis d'una acceleració en la producció i implementació de tecnologies de cognició tècnica i decisió algorítmica. Sistemes "intel·ligents" per al diagnòstic mèdic, el control de fronteres, l'organització del trànsit, la compravenda d'actius financers, la modelització i la predicció climàtica, o la conducció de vehicles i armes autònomes... l'espectre d'aplicació dels sistemes d'"intel·ligència" artificial” (IA) és vast i està esdevenint un vector sociotècnic crucial a les nostres societats. 

Més enllà d'aquestes aplicacions reals, però, la IA sembla estar envoltada de mites ultramoderns, imaginaris prometeics, perills existencials, biaixos culturals i confusions quotidianes que desperten interrogants i demanen una visió crítica. Començant per la pròpia manera d'anomenar aquestes tecnologies, per què les entenem sota l'etiqueta d'intel·ligència? Què és la intel·ligència? Aquesta categoria es pot aplicar a les màquines? Quins tipus de IA hi ha actualment? És el vostre destí (com alguns assumeixen) assolir una nova forma de consciència o prendre la forma d'una intel·ligència artificial general (IAG)? D'altra banda, quins vectors de finançament activen aquests mites i les narratives? Quins interessos i paradigmes socioeconòmics subjauen al seu disseny i implementació? En quina mesura els darrers avenços a IA reposen més sobre innovacions algorísmiques o sobre la capacitat de gestionar dades massives? Quines realitats i biaixos (racials, econòmics, culturals, de gènere…) incorporen i reforcen els sistemes de decisió automatitzats? Com afecten aquests sistemes de decisió automàtica a l'autonomia d'individus i comunitats? Quines formes de governança dels mateixos (i potser recolzades en ells) són possibles i desitjables?

En aquesta sessió del vector abordarem aquestes qüestions des d'una visió crítica que aconsegueixi identificar els mites i les realitats de la IA, els seus perills i possibilitats. Al primer bloc, Toni Navarro i Alejandra López Gabrielidis faran un mapeig vectorial on s'identificaran exemples de l'imaginari ficcional al voltant d'aquestes tecnologies, en contraposició als seus usos i aplicacions quotidianes. Així mateix, es revisaran breument diferents models i tecnologies avui dia associades a la “IA”. Després s'aprofundirà en algunes teories filosòfiques sobre la intel·ligència per qüestionar la pertinència o no d'aquest concepte aplicat a la cognició tècnica. Finalment, s'exploraran possibles maneres de desplaçar imaginaris mimètics i competitius entre humà-màquina per redirigir-los cap a acoblaments cooperatius que aprofitin el capital cognitiu diferencial dels uns i dels altres. 

Al segon bloc d'aquesta sessió, tindrem una conversa amb Ulises Cortés, enginyer del Barcelona Supercomputing Center i director del grup de recerca High Performance Artificial Intelligence. En aquesta xerrada aprofundirem en les diferents tipologies d'IA que existeixen actualment, per entendre quines són les diferències, així com les necessitats tècniques i infraestructurals. Indagarem també en els projectes específics d'IA que acull el BSC a les seves instal·lacions de còmput a gran escala per debatre quines són les àrees en què la IA pot ser útil per afrontar certes problemàtiques (p.ex.: preses de decisions, àrea on Ulisses Cortés és especialista), i en quins pot representar un perill social, polític i/o mediambiental. 

Coordinadors de la sessió: Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro
Convidat: ​​Ulisses Cortés
Fila 0: Emanuele Cozzo

Estructura de la sessió
18:00 - 18:25: Ponència a càrrec d'Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro
18:25 - 19:00: Conversa entre Col·lectiu Vector i Ulisses Cortés
19:00 - 19:30: Debat amb fila 0 i públic

La sessió es farà en castellà.
Podeu seguir el streaming
aquí (Enllaç extern).

Bio ponents


Ulisses Cortés- És enginyer, professor i investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i treballa en diverses àrees de la Intel·ligència Artificial (IA) al Departament de Ciències de la Computació incloent-hi l'adquisició de coneixement i la formació de conceptes en sistemes de cognició tècnica, així com l'aprenentatge automàtic maquínic i agents intel·ligents autònoms. Actualment treballa també al Barcelona Supercomputing Center com a director de Relacions Internacionals i com a director del grup de recerca High Performance Artificial Intelligence centrat en les solucions, els problemes i la infraestructura que ofereix la informàtica d'alt rendiment.

Toni Navarro. Filòsof especialitzat en gènere i tecnologia. Actualment investiga al Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) a Canòdrom, Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica. Publica ocasionalment a diversos mitjans i revistes. Ha estat professor convidat d'estudis crítics a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art (UAB). Recentment ha traduït i prologat els llibres Nous vectors del xenofeminisme de Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2022) i La terraformació de Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021). També ha escrit el pròleg dels llibres Xenofeminisme de Helen Hester (Caixa Negra, 2018) i La guerra de desig i tecnologia de Sandy Stone (Holobionte Ediciones, 2020), i ha traduït textos de diverses autores per a l'antologia Ciberfeminismo. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2019).

Alejandra López Gabrielidis (Mendoza, 1986). Filòsofa especialitzada en art i tecnologies digitals. En la investigació examina les noves modalitats de corporalitat que sorgeixen en relació amb el fenomen de la datificació, analitzant les relacions que es teixeixen entre les dades i el cos des d'un paradigma d'agencialitat i cognició distribuïdes. Actualment treballa com a investigadora en Tecnopolítica (UOC/IN3) i és co-coordinadora del Vector de Conceptualització Sociotècnica. Així mateix treballa com a professora de Teories Crítiques del Disseny Interactiu, Comportament Digital i Internet Mining a ELISAVA. Ha traduït el llibre de Franco "Bifo" Berardi Fenomenologia del Fi. Sensibilitat i mutació connectiva (Caja Negra, 2017) i publicat articles i assaigs a diverses revistes i editorials com Holobionte, BRAC, InterARTive, Teknokultura, Arquine, El Salto i textos de exposicions com Ssssssssilex (La Capella) o Cos i Ficció (Dilalica).


El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3 (Enllaç extern)/UOC dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.