Receptes per a la sobirania digital en un panorama geopolític canviant

La taula rodona «Receptes per a la sobirania digital en un panorama geopolític canviant», celebrada al Canòdrom en el marc del Decidim Fest 2025, va reunir líders públics de diferents països europeus per compartir no només estratègies, sinó receptes, com qui comparteix el secret d’un plat familiar, apreses en la trinxera de la governança tecnològica democràtica. Moderada per Renata Ávila, directora executiva de l’Open Knowledge Foundation, la xerrada va desvelar una veritat tan simple com revolucionària, que la sobirania digital no és quelcom de què es parla, sinó que es fa.

Barcelona, laboratori de democràcia tecnològica

Francesca Bria, ara a l’UCL Institute for Innovation and Public Purpose (IIPP) i al capdavant d’EuroStack, va obrir la taula rodona recordant el llegat de Barcelona com a ciutat pionera en sobirania tecnològica. Fent referència als debats del Chaos Computer Club després de les revelacions d’Edward Snowden, Bria va plantejar una pregunta incòmoda. «Després de deu anys d’activisme pels drets digitals, estem perdent la capacitat de dissenyar espais tecnològics davant de les oligarquies tecnològiques?».

Durant el govern de l’alcaldessa Ada Colau, Barcelona va posar el pes de la sobirania tecnològica en la capacitat popular de prendre decisions, no només en el control de la infraestructura o la propietat de les dades. Projectes com Decidim, que ha celebrat el seu festival al Canòdrom, van esdevenir referents mundials del bé comú digital.

Una cruïlla històrica per Europa

Ara, des de la seva posició al govern italià com a part del fons d’inversió en innovació, Bria treballa per portar aquesta visió de sobirania tecnològica a escala europea. «No podem separar la sobirania digital de la sobirania política. Les ciutats seran les que construeixin les alternatives democràtiques», va afirmar, tot referint-se a la victòria recent de Zohran Mamdani a Nova York com a exemple de bones notícies en aquest camp.

Però Bria va ser especialment contundent en la seva anàlisi del moment actual dient que «ens trobem amb una concentració de poder sense precedents després de la revolució industrial». En un article acabat de publicar a La Vanguardia, Bria analitza com els oligarques tecnològics de Silicon Valley, que abans construïen les seves pròpies ciutats i monedes, ara volen controlar directament l’estat per controlar el sistema econòmic.

Les seves receptes per a la sobirania digital:

1. Compra pública estratègica: «Si hem de gastar 40.000 milions en xips, hem de pensar en quins xips estem finançant». La compra pública ha de permetre alternatives reals i sobiranes.
2. Inversió en infraestructura crítica: Europa no pot dependre d’empreses com Palantir per als serveis crítics de l’estat (educació, policia, control d’immigració). «Palantir està decidint pel futur de la ciutadania, de manera post-democràtica. Ho hem d’aturar».
3. Aportacions monetàries als commons: L’estat té un rol en finançar projectes de codi obert com Decidim. No n’hi ha prou amb un «patchwork» de petits projectes; necessitem infraestructures sòlides públiques amb inversió real.
4. Regular segons l’OMC: Ser conscients que figures com Trump poden tallar l’accés a infraestructures crítiques basades en la seva tecnologia, i actuar en conseqüència.

Models d’IA amb llengües minoritàries, el cas espanyol

Alberto Gago Fernández, secretari d’estat per a la Digitalització i la Intel·ligència Artificial i director de l’Oficina Digital Espanya 2030, va explicar l’estratègia espanyola que ja està servint d’exemple a Brussel·les. «Les coses que es fan en l’àmbit de les ciutats també tenen els seus impactes a Brussel·les», va remarcar, subratllant que Pedro Sánchez va ser el primer líder a parlar d’aquests temes a l’agenda del Fòrum Econòmic Mundial de Davos.

La família de models ALIA

Des de fa any i mig, el govern espanyol va entendre que per parlar de sobirania digital cal parlar també de sobirania lingüística. Així va néixer la família de models ALIA, els primers models d’IA desenvolupats amb llengües minoritàries.

Com ho fan?

• Han publicat 2 models d’IA en codi obert accessibles per a tothom, el model 2B i el 7B
• Han desenvolupat models de veu i de traducció entre llengües espanyoles (català-castellà, basc-gallec…)
• Treballen en un nou model perquè la IA respongui a problemes ciutadans reals
• Organitzen hackatons i formacions per desenvolupar nou talent
• Creen una xarxa d’hubs d’innovació digital a escala europea

Dos objectius clars:

1. Competitivitat: Codi obert basat en recursos tecnològics no privatius que promouen una innovació des de la base
2. Sobirania: Crear solucions hiperespecialitzades que equilibrin un mercat que tendeix a la concentració

Alberto també va destacar que el treball durant la presidència espanyola de la UE, «vam estar reunits més de 36 hores per fer que les normatives de la IA fossin obligatòries». La regulació sobre la IA es va obrir a consulta pública i es van recollir més de 5.000 contribucions. «Som partners amb més de 25.000 desenvolupadors que s’han reunit i que treballen per poder formar part de l’ecosistema», va afegir.

La Suite, una alternativa en codi obert per a l’administració pública a França

Virgile Deville, treballador autònom i gestor independent de productes de codi obert, va presentar l’experiència francesa des de DINUM (Dirección Interministerial de lo Numérico), una de les iniciatives més inspiradores en infraestructura digital pública europea. La Suite és un espai digital públic que inclou un editor de textos, una eina de videoconferències i un correu electrònic, tot basat en codi obert. El projecte va néixer durant la COVID-19, quan França va descobrir que estava massa dependent de Zoom i Google Drive per al treball en remot.

De la dependència a la sobirania

«Després de la crisi, la valoració era que s’havia fet una despesa massa alta i que tot estava molt compartimentat pel que fa a eines i contractes», va explicar Deville. En un context geopolític marcat per casos com el de Trump i les GAFAM, o les tensions amb la Cort Penal Internacional, l’estat francès va decidir buscar alternatives per sortir de Microsoft i deslocalitzar els seus serveis.

Com ho fan?

L’equip va desenvolupar una estratègia basada en:

1. Identitat Federada (Proconnect): Van convertir France Connect en una agència pública
2. Aplicacions TAPAS: Aplicacions que fan una sola cosa per no bloquejar-se per dificultats de pressupost
3. Eines de codi obert:
   • Block Note: editor de textos
   • YJS Realtime: col·laboració en temps real
   • LiveKit: videoconferència
   • Matrix: xat encriptat
4. Seguretat i interoperabilitat: Usen OIDC (servidor d’autenticació amb tokens)
5. Llicència MIT: Perquè altres estats puguin reutilitzar-ho

Els resultats?

Actualment, La Suite té 375.000 persones usuàries mensuals. Alemanya i Països Baixos també s’estan qüestionant la dependència de Microsoft i mostren interès per aquesta infraestructura que no és ni de Silicon Valley, ni de Rússia, ni de Xina.

Els reptes de l’estat i el codi obert

Però Deville també va ser crític amb l’estat francès. «Hi ha molts agents públics que no estan aportant. L’estat no assimila la part de la contribució comunitària, la dimensió commons del software lliure». En termes d’edició, l‘aportació de l’estat francès al codi obert ha estat només del 0,04%. Com va apuntar la moderadora Renata Ávila, Microsoft fa molt bé una cosa, «escriuen les normes públiques i fan que en les licitacions tinguin els requisits que els afavoreixin». I afegeix que «el que ofereix Microsoft és un producte acabat fantàstic, on el públic no pot dir res del disseny».

Una tasca col·lectiva i urgent

En el debat final, tots els ponents van coincidir en la urgència d’actuar de manera coordinada. Com va resumir Alberto Gago, «hem d’actuar com a grup de persones compromeses i vetllar perquè els protocols estiguin llestos i el col·lectiu de codi obert estigui preparat per a la seva implementació i transparència». Francesca Bria va cloure la seva intervenció recordant que «no podem construir una tecnologia participativa des de dalt, amb infraestructures dels milionaris amb ocultes intencions geopolítiques, ja que tenen un objectiu: acabar amb la democràcia».

La taula rodona va deixar clar que la sobirania digital no és una batalla perduda, però requereix inversió pública real, voluntat política i la construcció d’alternatives sòlides que vagin més enllà de petits projectes. Com va dir Renata Ávila al començament, «la sobirania digital és una cosa que es fa, no de la qual es parla». I a Barcelona, al Canòdrom, durant aquesta setmana del Decidim Fest, es van fer patents les alternatives democràtiques i públiques que ja estan en marxa.