Ana Valdivia, professora i investigadora a l'Oxford Internet Institute, ens convida a repensar la intel·ligència artificial amb una mirada més humana i ètica. Aprofitant la seva participació al Decidim Fest 2024, vam parlar amb ella sobre com fer la tecnologia més sostenible, transparent i alineada amb les necessitats reals de la societat. Aquest dijous serà al Canòdrom per tancar el cicle IA Sostenible.
Com afecta la intel·ligència artificial l’emergència climàtica?
La IA contribueix a l’emergència climàtica en diverses etapes. Tot comença amb la infraestructura: els centres de dades, aquestes naus industrials que consumeixen grans quantitats d’aigua i electricitat. En aquests centres es fabriquen i operen els xips d’IA, que depenen de minerals com el sílice, l’or o el tàntal, extrets sovint en condicions laborals qüestionables. A més, al final de la seva vida útil, aquests mateixos xips generen residus electrònics.
Avui dia, aquests processos tenen un impacte ambiental significatiu, i és fonamental entendre tot el cicle de vida de la IA per gestionar-lo millor. Es parla molt de la “caixa negra” dels algoritmes, però hi ha una altra caixa negra menys discutida: la de la seva infraestructura física. Necessitem més transparència sobre quanta aigua, electricitat i recursos naturals consumeixen aquestes activitats.
Quins canvis regulatoris creus que són necessaris per reduir aquest impacte?
La regulació europea, com l’AI Act, menciona breument que la IA ha de ser ambientalment sostenible, però no detalla com fer-ho. Tot i això, hi ha altres normatives que comencen a exigir als grans centres de dades que informin sobre les seves mètriques ambientals, com el consum d’aigua, electricitat i sòl. Aquesta transparència és essencial. Per exemple, no hauríem de permetre la instal·lació d’un centre de dades en una comunitat amb escassetat d’aigua sense consultar la població local i sense garantir que no empitjorarà la seva qualitat de vida.
També és necessari que les administracions públiques inverteixin en infraestructures digitals sostenibles i accessibles. Actualment, molts recursos estan en mans privades, cosa que limita la capacitat dels governs per liderar projectes tecnològics realment inclusius i sostenibles.
Quin paper pot jugar la IA en la transició energètica?
La IA té un potencial dual en aquest àmbit. D’una banda, pot ajudar-nos a optimitzar l’ús de recursos, com ara algoritmes que milloren l’eficiència energètica dels edificis o prediuen desastres climàtics. Tanmateix, hem de ser conscients que desenvolupar aquests algoritmes també té un impacte ambiental significatiu. Si els recursos necessaris per crear-los superen els seus beneficis, ens hem de replantejar si són la millor solució.
Com a societat, hem de ser crítics i posar en una balança els costos i beneficis de cada avenç tecnològic, avaluant si realment contribueixen a un futur més sostenible.
Quines narratives sobre la IA creus que no són tan certes?
Moltes narratives presenten la IA com una tecnologia revolucionària que resoldrà tots els nostres problemes, mentre que altres la veuen com una amenaça existencial. Ambdues visions tendeixen a simplificar la realitat i a ignorar-ne els matisos.
La IA no és nova: va sorgir el 1956, en un context dominat per homes blancs, heterosexuals i amb privilegis econòmics. Els seus objectius inicials eren crear tecnologies que servissin als seus propis interessos, cosa que va excloure altres perspectives, com les de dones, comunitats racialitzades o grups vulnerables.
Avui dia, encara veiem com aquestes narratives mouen capitals i impulsen desigualtats. Per això és essencial repensar la IA des d’una perspectiva crítica, feminista i ecològica.
Què significa ser «abolicionista de la IA»?
Ser abolicionista no significa voler destruir la IA, sinó qüestionar com i per què es finança. En lloc d’invertir enormes recursos en projectes que no responen a necessitats reals, hauríem de redirigir aquestes inversions cap a infraestructures digitals públiques, accessibles i sostenibles.
Per exemple, veiem com la tecnologia es dissenya per a persones privilegiades, mentre que moltes poblacions queden excloses dels beneficis bàsics. Com a societat digital, necessitem serveis tecnològics que responguin a demandes concretes, com garantir que un pensionista pugui accedir a una solució analògica si la necessita.
