La primera sessió del cicle «Créixer entre pantalles» va oferir una oportunitat per a reflexionar sobre el model tecnològic que hi ha darrere de l'actual situació a les escoles. També va oferir recursos i accions col·lectives per un ús més conscient, responsable i equitatiu.
L’esdeveniment va aplegar persones expertes en diferents àmbits per abordar els reptes actuals i explorar vies per avançar cap a un ús més responsable de la tecnologia. El cicle busca explorar els desafiaments i reflexions de la digitalització, centrant-nos en el seu enfocament crític i de drets digitals per explorar camins de futur.
Reimaginar la tecnologia des de la democràcia digital
Les ‘Big Tech’, aquelles que dominen el mercat tecnològic (Facebook (Meta), Google, Amazon, Apple i Microsoft) troben en els entorns educatius una veta de mercat extremadament àmplia, que no sols genera hàbits d’ús entre l’alumnat d’avui, sinó que també genera a potencials consumidors per al dia de demà. Així ho assenyala l’informe «Plataformes digitals BigTech del sistema educatiu català i drets de la infància» de l’aFFac.
Aquestes empreses no només influeixen en els hàbits dels i les estudiants, sinó que també estableixen com ens hem de relacionar amb les tecnologies. L’ús massiu de les seves plataformes a l’entorn educatiu genera una gran quantitat de dades, que poden revelar biaixos socials existents i fins i tot crear-ne de nous.
Arnau Monterde, cap d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i responsable del Canòdrom, va donar la benvinguda i va presentar el cicle Créixer entre pantalles: Educació, tecnologies i democràcia tot destacant la importància d’abordar el món tecnològic des d’una perspectiva democràtica i ciutadana. «És més necessari que existeixin espais de diàleg i de debat amb persones expertes, famílies i educadores sense caure en el reduccionisme i pensar el món digital des de totes bandes, posant la intel·ligència col·lectiva al servei de resoldre els desafiaments actuals», va afirmar.
El poder a les escoles en mans de les grans tecnològiques
El debat sobre com les escoles incorporen la tecnologia està en plena efervescència. Molts i moltes docents destaquen la manca de directrius clares del Departament d’Educació, que no estableixen criteris uniformes sobre quines eines utilitzar, quins coneixements proporcionar i quins requisits ha de complir el professorat. Durant la sessió, Sandra Gómez, investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia va criticar la manca de transparència i la tendència a la privatització del model tecnològic actual, dominat per les ‘Big tech’.
Aquest fet genera tensions entre la conselleria i els agents educatius, ja que alguns veuen més interès comercial que pedagògic en l’elecció de certes plataformes. La conseqüència? Una àmplia majoria de centres públics a Barcelona fan servir Google Classroom i el servei d’aprenentatge ‘Google for Education’, la qual cosa planteja preocupacions sobre la privadesa de les dades de l’alumnat. «Aquest model tecnològic compta amb unes regles del joc basades en el consumisme, l’obsolescència programada, l’opacitat en el disseny de les plataformes i l’extractivisme de dades, contribuint a aprofundir les desigualtats socials i vulnerar els drets de les persones,» va afirmar Gómez. Això contribueix a una acumulació del poder per part de les grans tecnològiques i una capacitat molt limitada dels poders públics i la ciutadania.
L’accés d’infants i joves als dispositius mòbils
Recentment, Catalunya ha decidit introduir una nova regulació sobre l’ús dels telèfons mòbils a les escoles. Aquesta nova normativa els prohibeix a l’educació primària i en restringeix considerablement l’ús als instituts. Tot i això, hi ha opinions dividides sobre aquesta decisió. 150 docents i expertes van expressar el passat desembre el seu compromís a favor de l’ús de les tecnologies digitals a l’aula, considerant que una prohibició total podria ser contraproduent per al desenvolupament de les habilitats digitals dels estudiants.
D’altra banda, famílies i altres grups, com l’aFFac i l’associació Adolescència lliure de mòbils, critiquen que aquesta nova normativa no sigui de caràcter obligatori per a tots els centres educatius. Temen que això pugui crear desigualtats entre els centres. Tamara Fernández, portaveu de l’associació Adolescència lliure de mòbils va expressar preocupació pel fet els infants i els joves tinguin accés als mòbils cada vegada a edats més primerenques. «El pas social de l’escola a l’institut, ha normalitzat que els i les joves, amb 12 anys, han de tenir un mòbil amb accés a internet i les famílies senten aquesta pressió». Des de l’associació plantegen retardar la compra del primer telèfon fins als 16 anys, apel·lant que «el o la jove sense mòbil a l’institut no sigui la persona rara de la classe».
Afirmen que els estem oferint uns dispositius que no són adequats per la seva edat i exposant-los a un món digital sense donar-los les eines per enfrontar-se als riscos. «Cal demanar que s’asseguri un acompanyament adequat en l’àmbit tecnològic i pedagògic, perquè facin un ús responsable d’aquests dispositius». Així i tot, recorda que el debat va més enllà i que les pantalles i el món l’hiperconnectat en què vivim, afecten també les persones adultes.
Desafiaments, recursos i accions col·lectives
Com i quan introduir l’ús del primer mòbil dels infants és una pregunta que s’han fet des de la cooperativa de telefonia mòbil Som Connexió. Amb aquest objectiu, Mercè Botella, sòcia fundadora, va presentar la guia per a famílies cruels i malvades. Amb un enfocament pràctic i realista, es basa en una experiència personal d’una família amb joves entre 12 i 18 anys i ofereix consells pràctics sobre com gestionar la introducció del primer telèfon mòbil.
«Una persona no pot ser titular d’una línia fins als 18 anys, en canvi, una gran majoria de joves tenen un mòbil propi, malgrat que no tenen l’edat per fer-ho. Això és principalment a causa de la pressió social, tot i les regulacions existents», va explicar Botella. També va posar èmfasi en la importància de promoure un ús conscient de les dades infinites que venen la majoria d’operadores, i en fomentar alternatives ètiques per accedir a Internet.
D’altra banda, la portaveu de Fembloc, la línia feminista d’atenció, prevenció i suport a les violències masclistes digitals a Catalunya, va assenyalar que «el model tecnològic actual beneficia principalment les grans plataformes tecnològiques, com Google, WhatsApp i Instagram, que responen al model capitalista actual i poden potenciar formes de violència». Aquest model, segons ella, exclou alternatives tecnològiques que operen des d’una perspectiva de drets digitals. Afirmen que el desconeixement sobre el funcionament de les tecnologies els hi genera preocupació, i defensen la importància de dedicar temps a comprendre com funcionen les plataformes digitals per afrontar adequadament els reptes.
Com a part del seu projecte, han desenvolupat la guia visual «Kit d’autodefensa digital feminista ràpida!», que posa l’accent en la necessitat d’abordar les violències digitals i promoure l’educació digital des d’una perspectiva feminista. Amb un abordatge didàctic i accessible, la guia ajuda a prendre el control de la informació en línia amb eines, estratègies i pràctiques per afrontar situacions de violència masclista digital. També ofereix consells sobre com realitzar un sèxting segur i tenir control de les imatges íntimes.
Idees cap a un futur més conscient i inclusiu
Després de les presentacions, es va iniciar un debat sobre com la societat pot prendre’n el control dels espais tecnològics i impulsar canvis significatius. Des de la demanda de canvis estructurals fins a la promoció d’accions col·lectives, podem treballar cap a un futur digital que sigui més inclusiu i conscient. Algunes de les idees que van sorgir durant la conversa, són:
— Defensar una educació digital més oberta i crítica i una ciutadania creadora de tecnologia, no pas consumidora d’aquesta.
— Organitzar campanyes per conscienciar sobre els perills de l’ús excessiu de les pantalles.
— Reconsiderar la digitalització a l’àmbit educatiu amb un enfocament en la reducció de les desigualtats socials.
— Encoratjar el debat sobre com utilitzar la tecnologia tant a l’aula com a la societat en general.
— Demanar als governs que exigeixin a les grans empreses tecnològiques canvis necessaris sobre l’ús i dinàmiques de les grans plataformes.
