El 28 de novembre a les 18:30 h, el Canòdrom acull la projecció del documental «Diari de la meva sextorsió», dirigit per Patricia Franquesa. Aquesta obra, profundament íntima i reveladora, segueix la història real de la Pati, una jove productora que, després de ser víctima de sextorsió a causa del robatori del seu portàtil durant un viatge de feina, decideix documentar el seu procés de superació.
Després de la projecció, el públic podrà participar en un col·loqui amb la directora i amb expertes de Fembloc, línia feminista d’atenció i suport davant les violències de gènere en l’entorn digital. Coincidint amb el marc del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, aquest esdeveniment es presenta com una oportunitat per donar visibilitat a aquesta violència digital i generar consciència col·lectiva.
La sextorsió, un fenomen creixent
La sextorsió és una amenaça latent que afecta especialment dones joves i menors. El documental «Diari de la meva sextorsió», dirigit per Patricia Franquesa, obre una finestra inquietant a la realitat d’aquesta violència, un tipus de xantatge digital en què les persones que la pateixen són amenaçades amb la difusió de material íntim a canvi de diners o favors. Les xifres del Ministeri de l’Interior del govern espanyol revelen l’augment d’aquest delicte en els darrers anys: de 1.691 denúncies el 2018 s’ha passat a 4.460 el 2023, coincidint amb una major conscienciació social i legislativa. A Catalunya, la Generalitat alerta que el 95% dels delictes digitals inclouen pràctiques com la sextorsió amb bitcoins o fraus relacionats amb missatges enganyosos.
La història de la Pati exemplifica com la vulnerabilitat digital es converteix en una arma de control. Després del robatori del seu portàtil, va rebre un correu d’un desconegut que assegurava tenir imatges íntimes seves i li exigia 2.400 dòlars per no enviar-les als seus contactes. Sense donar credibilitat inicial a l’amenaça, Pati va ignorar el missatge, fins que va començar a rebre alertes de persones del seu entorn que havien rebut aquestes imatges.
Les persones expertes en violències masclistes digitals diuen que el primer que cal recordar és que qui ho pateix no n’és culpable. L’únic responsable d’aquest delicte és qui està assetjant. És important també no destruir les proves de l’assetjament, com missatges, correus o fotografies, ja que podrien ser fonamentals per a demostrar el delicte. A més, recomanen buscar suport en una persona o cercle de confiança, encara que generi vergonya o incomoditat. També, cal prendre mesures i accions legals denunciant l’assetjament. A la «Guia desconnecta de la teva exparella» de Fembloc trobaràs eines i recursos per prevenir les violències masclistes digitals.
Una experiència transformadora
La història de la Patricia Franquesa és més que un relat d’una situació difícil; és un viatge de resistència i empoderament. Aquesta noia va decidir documentar cada pas del procés, gravant els seus sentiments i les accions que prenia per fer front al xantatge. Aquest procés va ser per a ella una eina terapèutica, una forma de passar de víctima a activista, transformant la por i la vergonya en una crida a la consciència col·lectiva sobre els perills de la violència digital.
El col·loqui posterior a la projecció proporcionarà una oportunitat per analitzar les conseqüències d’aquest delicte i explorar possibles solucions. Franquesa compartirà el procés creatiu del documental i les seves vivències, destacant la importància de trencar el cercle de silenci que sovint acompanya les víctimes. A més, les expertes de Fembloc abordaran el fenomen des de la perspectiva de gènere, aportant estratègies per prevenir i denunciar aquest tipus de violència digital perquè les víctimes puguin sentir-se segures i protegides en l’entorn digital.
L’entrada a la projecció i al col·loqui és gratuïta, però l’aforament és limitat. Les persones interessades poden inscriure’s prèviament a través d’aquest enllaç.
