El divendres 14 de març, el Canòdrom - Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica i DigitalFems van celebrar una nova edició del 8M Canòdrom. Per cinquè any consecutiu, les Grades es van omplir de tallers, debats i música amb un objectiu clar: avançar cap a una indústria musical i tecnològica més justa, accessible i inclusiva.
«El 8M Canòdrom no és només una cita anual, és una aposta per repensar les eines que fan funcionar aquesta indústria i posar-les en mans de qui històricament ha quedat fora. Apostem per la tecnologia com a eina de canvi, no com a barrera,» va afirmar Núria Alonso, coordinadora del Canòdrom, en la benvinguda a la jornada.
La jornada del 8M Canòdrom 2025 va començar amb energia a les Grades del Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, posant el focus en la capacitació digital com a motor de transformació feminista dins la indústria musical i tecnològica. Va ser només l’inici d’un programa que va continuar amb debat i reflexió col·lectiva, i va culminar amb música en directe per celebrar el talent i la força de les artistes i creadores.
Dades que empoderen per impulsar carreres musicals
Amb aquesta voluntat transformadora, la primera part del dia es va centrar en dos tallers de capacitació digital pensats per oferir eines reals i útils a dones i persones de gènere divers que treballen en el món musical. La formació va posar sobre la taula els usos estratègics de les dades i la intel·ligència artificial per fer créixer projectes des de l’autonomia i el coneixement crític.
El primer taller va estar conduït per Sarah Kloboves i Melina Raglin, de la plataforma Chartmetric, una eina que ja utilitzen més de 4.000 organitzacions de la indústria musical a escala global. Durant la sessió, van explicar com l’ús estratègic de dades pot ser clau per a la professionalització artística en un sector cada vegada més globalitzat.
«Les dades ben llegides són poder», explicava Kloboves mentre mostrava com, a partir de més de 10.000 fonts diferents, es poden obtenir insights precisos sobre audiències, posicionament a plataformes o evolució de trajectòries artístiques. Raglin insistia en com aquest tipus d’eines permeten detectar punts de creixement, analitzar presència en xarxes socials o comparar artistes de manera objectiva.
El taller va incloure una immersió pràctica a la plataforma, des de la visualització d’estadístiques fins a la gestió de metadades o la creació de comparatives entre perfils similars. També es va posar en relleu la importància de fer una lectura crítica de les dades i entendre-les com una eina d’estratègia i autonomia.
Quan la intel·ligència artificial és aliada
Tot seguit, Majo Clutet, cantautora, comunicadora i analista de continguts comercials a Larrosa, va guiar el segon taller centrat en l’ús de la intel·ligència artificial aplicada a la promoció musical. Clutet va presentar l’eina Wolfie IA, pensada per facilitar la feina a artistes, managers i segells independents.
«La IA pot ajudar-nos a automatitzar tasques repetitives, guanyar temps per crear i reduir l’esgotament que genera l’autogestió», apuntava. Més enllà de la productivitat, també va posar èmfasi en el potencial de la IA per fer promocions més dirigides i estratègies basades en dades, però també com a eina d’autocura dins d’un ecosistema sovint precaritzat.
Durant la sessió, es van compartir casos pràctics de generació de continguts, planificació de gires, disseny de pitchings o creació de materials promocionals amb IA. Clutet va insistir que l’ús d’aquestes eines requereix criteri: «No és només generar text o imatges. Cal saber parlar amb la màquina, i després humanitzar-ne els resultats.»
Per això, va presentar tres claus per un ús crític i ètic de la IA generativa: saber promptejar amb claredat, editar i adaptar el contingut generat al nostre context, i detectar possibles biaixos en els resultats. «La IA no és neutra. Ens cal formació per fer-la servir amb mirada pròpia i transformadora.»
Aquest primer bloc de formació va marcar el to d’una jornada que busca empoderar des del coneixement i posar la tecnologia al servei de les creadores. Un pas més per una música digital més conscient, més feminista i, sobretot, més nostra.
Les metadades no són neutres
La conferència següent, a càrrec d’Ivana Feldfeber de Data Género, va posar sobre la taula la dimensió política i social de les dades. «Les metadades són la història darrere dels números. Saber qui recull les dades, amb quin objectiu i des de quina mirada és essencial si volem fer una anàlisi ètica», va afirmar.
Feldfeber va destacar la importància de tenir una mirada interseccional sobre els datasets i va advertir que moltes vegades, allò que no es recull genera invisibilitat. «Més dades no vol dir més solucions. Cal fer-se les preguntes adequades i entendre què hi ha darrere de cada conjunt de dades.»
Va aprofundir també en els tres grans tipus de metadades: les descriptives (què conté el dataset), les d’ús (com es fa servir) i les històriques (en quin context es va crear). «Si en un medicament llegim els efectes secundaris, per què no ho fem amb les dades?», va dir, citant el Data Nutrition Project.
Manifest per unes metadades feministes
Durant el debat posterior, es va presentar el Manifest de metadades amb perspectiva de gènere, impulsat per DigitalFems a través del seu projecte Gimtech. Un document que defensa que les dades no són neutres i que cal repensar la seva governança des de criteris de justícia, seguretat i participació col·lectiva.
«El primer pas és reconèixer que aquestes dades no cauen del cel. Les generem nosaltres i, per tant, també hem de tenir veu en com es fan servir», va defensar Thais Ruiz de Alda, fundadora de DigitalFems.
El futur de la música feminista: reptes i horitzons
El debat ‘Un Cybersyn per democratitzar la cultura digital’, moderat per Antònia Folguera (XRCB i Sónar+D), va reunir diverses veus de l’escena musical i tecnològica. Lara Alcázar (MIM) va exposar que només el 13,7 % dels càrrecs de direcció a la indústria musical estan ocupats per dones, i que la manca de presència femenina als espais de decisió afecta tant la manera com es produeix com la manera com es distribueix l’art.
Kissy Y. Perea (Roots Entertainment Agency) va remarcar la necessitat d’apoderar-se de la tecnologia: «Sempre se’ns ha vist a l’escenari, però també som productores, project managers i estrategues. La IA pot ser un altaveu per a nosaltres». També va posar sobre la taula la precarització del sector i la manca de reconeixement del treball intel·lectual de les dones a la indústria.
Natalia SanJuan Betancourt (Femnøise) va reivindicar una indústria sense gènere: «Vull que ningú hi sigui per quota. Però també vull una indústria feminista, oberta i plural, on tothom pugui aportar la seva mirada.»
Folguera va tancar el debat parlant d’un tema sovint invisible: els diners. «Cal parlar de visibilitat, però també de sou digne. Si no tenim recursos per invertir en la nostra feina, seguirem darrere. I això també és estructura de poder.»
Música en directe per remoure, emocionar i vibrar
La jornada es va tancar amb dos concerts que van demostrar que la música també pot ser discurs i emoció. Fernanda Alemán & FTFS van oferir un viatge sonor amb electrònica i arrels andines, mentre que GIGI ROS va desplegar un directe potent de pop experimental amb una posada en escena que va fusionar música, imatge, moviment i estil.
Amb aquesta cinquena edició, el 8M Canòdrom es consolida com un espai de referència a la ciutat per repensar el present i construir futurs possibles. Una jornada per aprendre, fer xarxa i reivindicar que la música i la tecnologia també poden ser feministes. Perquè transformar la indústria comença per transformar les eines.
