La quarta sessió del cicle «Créixer entre pantalles? Educació, tecnologies i democràcia» va analitzar l'impacte de les desigualtats socio-digitals en els drets d’infants i adolescents, així com projectes actuals compromesos a lluitar contra aquestes desigualtats.
El passat 24 d’abril, la Comissió Europea va obrir un expedient sancionador a TikTok per infringir la nova llei de Serveis Digitals. El motiu? No haver respost als riscos del nou Tiktok Lite, que dona recompenses a les persones usuàries. Com a conseqüència, l’aplicació es va retirar del mercat a menys d’un mes d’haver-se estrenat. «Sospitem que el servei de TikTok Lite és tòxic i addictiu, especialment per als infants», va afirmar el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, en X.
TikTok Lite és una xarxa social per a veure vídeos curts que es diferencia de TikTok pel seu programa de recompenses, amb el qual es poden guanyar punts si es compleixen tasques com veure vídeos, donar m’agrada al contingut, seguir a determinats usuaris/es o convidar persones a l’App. Els punts poden canviar-se per recompenses, com a vals d’Amazon, targetes regalo de PayPal o la moneda pròpia de TikTok. Davant d’això, l’aplicació va declarar en X que suspendrien voluntàriament les funcions de TikTok Lite fins a resoldre la situació.
Més enllà de les aules, quin impacte tenen les desigualtats digitals? Estem promovent les competències digitals per esborrar les desigualtats o s’estan consolidant les bretxes digitals? La quarta sessió del cicle «Créixer entre pantalles? Educació, tecnologies i democràcia» van abordar perspectives diverses sobre les bretxes digitals amb la participació de Sandra Gómez, investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia; Carlos Bajo, periodista i investigador social a Oxfam Intermón, Agnès Pàmies, directora del programa Code Club de la Fundació Bofill, i Lidón Gasull, advocada i directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC).
La bretxa digital a Catalunya
Sandra Gómez va començar la seva intervenció contextualitzant el fenomen de la bretxa digital a Catalunya. En el marc de la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals, la Fundació Ferrer i Guàrdia va elaborar un informe on es recullen les dades de la primera enquesta estatal dedicada exclusivament a la bretxa i la capacitació digital.
Gómez va explicar com les definicions de la bretxa digital han evolucionat, passant de centrar-se en l’accés a incloure l’ús i la qualitat d’ús de la tecnologia. A l’Estat espanyol, la bretxa digital és una manifestació de desigualtats socials més profundes, afectant de manera desproporcionada a les llars amb ingressos inferiors a 1100 €, que tenen un 20% menys d’accés a la Xarxa. Va insistir en la necessitat de garantir la capacitació digital i reduir la bretxa digital actual, que a casa nostra afecta el 32% de les llars, segons la Taula del Tercer Sector.
Agnès Pàmies va complementar aquesta perspectiva ressaltant la importància d’abordar les competències digitals no només dins de l’escola, sinó també fora d’aquesta. Segons Pàmies, «les escoles han de garantir la igualtat entre infants, però és imprescindible crear espais educatius també fora de l’escola per evitar que les màquines arribin abans que els coneixements pedagògics».
Iniciatives educatives i el paper de les famílies
En aquesta secció, Pàmies va exposar com el programa Code Club de Colectic i la Fundació Bofill fomenta l’aprenentatge de programació per evitar l’ampliació de les desigualtats digitals. «Només un 5% d’infants que fan extraescolars opten per activitats tecnològiques», va assenyalar, destacant la necessitat de col·laborar amb els i les infants per fer-los sentir representats i apoderats en l’ús de la tecnologia.
Lidón Gasull, per la seva banda, va posar èmfasi en el paper crucial de les famílies com agents de canvi. El projecte edDIT: Corporacions tecnològiques, plataformes educatives digitals i garantia dels drets de la infància amb enfocament de gènere de l’aFFaC investiga els usos de les grans plataformes digitals a les escoles i instituts públics analitzant l’impacte del desplegament d’aquestes eines des de sis dimensions de dret: el lliure desenvolupament de la infància, la igualtat i no discriminació, la llibertat d’ensenyament i la llibertat acadèmica, l’accés a la tecnologia moderna i l’alfabetització, la privacitat i la protecció de dades i el dret a la informació i a la llibertat d’opinió i d’expressió.
Es tracta d’una recerca d’especial rellevància, ja que és un dels primers estudis a escala nacional i internacional que evidencia que l’impacte i l’ús de plataformes digitals de les Big Tech als centres educatius pot vulnerar els drets de la infància. Gasull va posar èmfasi en el paper crucial de les famílies com agents de canvi, afegint que «és imprescindible desenvolupar polítiques públiques dirigides a les famílies per involucrar-les en la presa de decisions sobre les eines digitals a les escoles».
La bretxa digital i la justícia global
Carlos Bajo Erro va aportar una perspectiva global sobre la bretxa digital, explicant com aquesta es relaciona amb la justícia global. Els drets digitals ofereixen una oportunitat per repensar el present i imaginar futurs que no estiguin dictats només per Silicon Valley o Pequín i en aquesta línia, Oxfam Intermon va publicar un informe per revisar el concepte de drets digitals i situar-los en el context geopolític, destacant especialment les iniciatives de la societat civil i les comunitats, i fent visibles els moviments del sud global.
Bajo va alertar sobre les amenaces dels models hegemònics de digitalització, que contribueixen a la desigualtat en termes de sobirania, salut, medi ambient i economia laboral. «Els models hegemònics de digitalització són motors de desigualtat, no només entre el Nord i el Sud, sinó també entre el centre i la perifèria», va explicar. Va advocar per promoure una mirada crítica i racional de l’ús de la tecnologia, destacant que «les iniciatives construïdes des de la societat civil mostren que és possible tenir alternatives al model tecnocapitalista».
Propostes per abordar les bretxes digitals des de l’administració pública
Després d’un intens debat, l’esdeveniment va proporcionar una visió completa i multidimensional de les desigualtats digitals, ressaltant la necessitat d’una acció coordinada entre institucions educatives, famílies i administracions públiques per abordar aquesta problemàtica:
- Sandra Gómez va destacar la necessitat de reconèixer les tecnologies digitals com un bé social i d’abordar les desigualtats de manera efectiva. Va insistir que «les dades són fonamentals per comprendre la vulnerabilitat dels infants i joves en l’entorn digital».
- Agnès Pàmies va insistir a garantir les competències digitals dins i fora de l’escola amb un enfocament ciutadà, no de consum.
- Lidón Gasull va advocar per posar límits a les corporacions per protegir la privacitat digital, subratllant que «igual que tenim la privacitat protegida en la vida real, hem de protegir-la també en l’àmbit digital».
- Carlos Bajo Erro va recalcar que les desigualtats digitals són una vulnerabilitat de drets, destacant la necessitat d’iniciatives governamentals que promoguin un ús responsable i racional de la tecnologia.
