L'espai digital no està lliure de reproduir les estructures patriarcals i acollir violències i agressions cap a les dones i les persones LGTBI. Les anomenades "violències digitals" o "violències en línia" reprodueixen relacions desiguals i de dominació entre homes i dones i limiten, sovint, l'exercici de llibertats de les dones a Internet.
En motiu del Dia Internacional per l'Erradicació de les Violències Masclistes, conversem amb Donestech, col·lectiu de dones que investiga i intervé sobre feminismes i tecnologies, sobre l'impacte i les lluites col·lectives contra les violències digitals.
Hi ha una certa tendència a qualificar les violències masclistes digitals com a menys importants que les presencials. Hi esteu d’acord?
És cert que fins ara no se’ls hi ha donat la importància que mereixen i s’ha minimitzat el seu impacte. Com que es donen a l’àmbit digital, sembla que hagin de ser innòcues i que no hagin de tenir impacte. Però a mesura que s’han anat fent estudis, recopilant dades i atenent aquest violències ens hem adonat que el seu impacte és molt important.
Avui en dia estem molt connectades i ja no és possible diferenciar la nostra vida al món digital o el món analògic. Sempre anem amb un mòbil o un ordinador, ens relacionem, treballem i tenim relacions afectives a través d’Internet, les xarxes i les TIC. Per tant, el que passa en aquest àmbit, afecta la nostra vida quotidiana i el nostre benestar. Si rebem agressions, control i assetjament dins de l’àmbit digital això té un impacte psicològic, físic, emocional, econòmic i laboral important. A mesura, que hem anat coneixent més aquestes violències i els seus impactes és quan, poc a poc, hem començat a entendre el seu abast. En alguns casos, han arribat al suïcidi i el feminicidi i aquí és quan han començat a saltar les alarmes.
Per exemple, la reforma de Llei 5/2008, aprovada el 17 de desembre de 2020, ja inclou les violències masclistes digitals com una forma de violència específica i com un àmbit on es donen violències masclistes diverses. A Catalunya, a nivell institucional, sí que hi ha, doncs, un reconeixement i ara cal seguir explorant els impactes d’aquest tipus de violència per poder donar-hi resposta. També hi ha hagut un cas a judici sobre violències que s’han donat només i específicament a l’àmbit digital i que ha tingut una sentència que equipara els danys i perjudicis al mateix nivell que la violència presencial.
Què diferencia i què es repeteix en les violències que es donen a l’esfera digital i al món presencial?
Des del ciberfeminisme sempre hi hagut una òptica crítica però optimista sobre Internet, ja que estava configurada com una xarxa horitzontal i descentralitzada i poc controlada per les empreses. Poc a poc el capitalisme s’hi ha anat inserint i ara Internet està governada per grans empreses i un projecte econòmic que es lucra a partir de la pèrdua de drets i de la nostra privacitat.
Hi ha moltes violències que es donaven al món presencial i que es segueixen donant al món digital. En el cas de les parelles i les exparelles, seria tot el que té a veure amb control i seguiment, vigilància o assetjament sexual. Però, a nivell digital, s’hi afegeixen noves especificitats, com ara, l’anonimat. A l’espai digital no sempre podem identificar la persona que ens agredeix, cosa que no passa al presencial. També hi ha altres característiques com la repetició, entesa com a violència sostinguda en el temps i en forma de clics. Això vol dir que d’altres persones es sumen a aquesta violència, compartint fotografies per exemple, que t’exposen de manera constant. I, per últim, tindríem la immediatesa i el fet que es poden donar 24 hores al dia i 7 dies a la setmana.
Això porta a debat tot el tema d’eliminació de continguts i la importància del dret a l’oblit, que costa molt d’exercir. Per sort, s’estan posant en marxa alguns mecanismes com el «Canal prioritario» de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades on pots denunciar la publicació de contingut online sobre la teva persona sense consentiment que t’està danyant. És un procés llarg i complicat però s’estan donant les primeres passes.
Quins són els riscos de minimitzar les violències digitals?
Les violències digitals tenen impactes importants perquè generen traumes, estrès, malestar físic i desempoderament. Ara mateix, Internet és l’àgora social per excel·lència i un espai de participació molt important per les dones i els col·lectius minoritaris. Amb aquestes violències digitals, se’ns està expulsant d’aquest espai primordial. Així que el risc més important és perdre totes les veus, els relats i presència de les dones i persones LGTBI en aquests espais. És una pèrdua de drets, d’igualtat i democràcia.
Quins mecanismes de prevenció tenim en l’actualitat i quins ens falten a nivell de legislació?
Hem de seguir reivindicant canvis a nivell legislatiu, de política pública i incidència perquè les empreses que governen aquestes plataformes compleixin les regulacions que existeixen a nivell de drets humans.
També cal seguir formant les dones i les nenes, amb menor accés al desenvolupament de les tecnologies, perquè participin no només de l’ús sinó del disseny i desenvolupament de les tecnologies. Pot ser una de les mesures més importants per reduir les violències digitals i fer d’Internet un espai amb més equitat de gènere, democràcia i on el conflicte es pugui resoldre sense agressions ni violència.
Alhora és important generar espais amigables a Internet, potenciar xarxes feministes, relats i narratives que visibilitzin la història i contribucions de les dones a la tecnologia, la ciència i la societat en general.
Per últim, a nivell d’autodefensa, és important seguir amb la sensibilització i la formació de molts perfils per poder entendre com funciona la societat digital i prevenir els atacs i agressions.
Considereu que Twitter, Facebook i la resta d’empreses tecnològiques amb xarxes socials haurien de tenir algun paper en la lluita contra les violències digitals?
Tota persona, entitat o empresa que es cregui els drets humans ha de treballar per parar qualsevol tipus de violència. Si les Big Tech són les infraestructures d’Internet on passen aquestes violències, encara més. Perquè cadascú és responsable del que passa a casa seva. Malauradament, fan la vista grossa perquè estan més interessades en els diners que en la vida.
Amnistia Internacional, per exemple, ja ha denunciat que el discurs d’odi, la confrontació i la polarització que vivim a la societat fa que la gent utilitzi més les xarxes socials. I les grans empreses han vist que això els hi dona diners. Facebook, per exemple, té una intel·ligència artificial que reconeix i esborra pits quan els troba a la seva xarxa. Per què no han fet el mateix esforç en aturar el discurs d’odi? Perquè hi guanyen diners.
Més enllà de les empreses tecnològiques concretes, és Internet una estructura patriarcal que propicia i sosté aquestes violències en línia?
Totalment. Qui construeix Internet? Homes, cis, blancs privilegiats. Qui construeix, ho fa a la seva mida. Tota la informació està centralitzada a les seves màquines, ens classifiquen i ens segueixen. Això és un problema. Hi ha un control patriarcal de tots els nostres moviments.
En el món analògic, les dones hem lluitat perquè ningú ens persegueixi ni controli el que fem. Què passa amb Internet? O també amb el mòbil o a través de la intel·ligència artificial? En la construcció d’Internet, falta interseccionalitat i més visions perquè Internet sigui per a totes. Falta suport a les infraestructures feministes, les investigacions feministes i els móns interseccionals perquè aquesta mirada ens alliberi del patriarcat.
En aquest sentit, el programari lliure, de codi obert i creat a partir de les contribucions que fan les persones, pot facilitar la creació d’aquestes infraestructures més feministes?
Naturalment. El programari lliure es diferencia del privatiu en que qualsevol persona pot verificar com està feta una eina. Hi ha moltes aplicacions mòbils que descarreguen dades privades, com ara l’agenda de contactes, que resulten molt valuoses perquè permeten saber quines són les teves relacions i manipular les masses. És el que fan els anuncis personalitzats que, a més estan ajudant l’extrema dreta a nivell internacional.
Ens estem movent cap a un món on molta gent sabrà programar. Per això és millor que sigui obert: per verificar i per aprendre. Això permet trencar el sostre de vidre econòmic. No cal que siguis ric per poder-te pagar un curs de Microsoft. Cal compartir el coneixement. Els feminismes són molt sovint captius d’aquestes eines, com ara Twitter, quan existeixen espais segurs però amb poca capacitat de comunicació a gran escala. Per exemple, Mastodont que és una xarxa social federada. Això vol dir que enlloc d’haver-hi un sol propietari, cadascú pot muntar-se una servidora amb les seves normes d’ús. És un plaer ser-hi perquè és un espai amb debats i sense crispació perquè ningú guanya diners.
Hi ha un altre projecte que estem desenvolupant a DonesTech. A moltes de les víctimes de violències masclistes digitals, els seus agressors els instal·len programari espia de control parental. A Android i IOS és molt difícil actuar-hi perquè només podem accedir a una capa, no de tota la màquina. Aquest projecte permet reciclar mòbils i instal·lar-hi un sistema operatiu FLOSS per poder controlar tot el que passa i també esborrar programari espia.
Si hi ha alguna dona interessada en aquest projecte, que ens escrigui a info@donestech.net.
I des de la base? Com podem desenvolupar estratègies d’autodefensa col·lectives?
Aprenent de les propostes que fem les ciberfeministes a nivell internacional. Què recomanem? Utilitzar programari FLOSS. Existeix el Canòdrom, existeix el Hacklab Feminista de Barcelona per aprendre. I podem ensenyar les estratègies de resposta que hem fet internacionalment. El programari que fas servir cada dia és el teu vot de cada dia. Amb cada eina que aprens de programari lliure, estàs fent Internet més lliure. Cada eina que les dones i els col·lectius minoritaris aprenen, contribueix a trencar el sostre de vidre. Conèixer i controlar les eines dona seguretat i capacitat. Veniu al FLOSS!
