La intel·ligència artificial està arribant a tots els racons de la nostra vida, des de les notícies que llegim fins a les sèries que ens suggereix veure. Però, com funciona realment? Com es processen les dades i com aprenen a fer-ho millor?
En el món tecnològic en el qual vivim, estem en una situació una mica confusa. No entenem del tot com funciona la intel·ligència artificial, per tant, les nostres pors són abstractes. És important que entenguem de què tracten les eines de generació de textos, imatges i procés de dades, que prenguem el control i que participem en les converses sobre elles. Abans que les múltiples possibilitats de la IA es tornin inamovibles i indiscutibles, hem d’experimentar amb elles i pensar en el que signifiquen.
Sobre això va tractar la cinquena i darrera sessió del «Cicle IA, Drets, Democràcia: Pedagogia crítica per a intel·ligències artificials». Va tenir com a protagonistes als membres del Taller Estampa, un col·lectiu de programadors, realitzadors i investigadors que se submergeixen en els mons de l’audiovisual i els entorns digitals. La seva pràctica es caracteritza per un enfocament crític i arqueològic cap a les tecnologies audiovisuals, la recerca de les eines i ideologies de la intel·ligència artificial, i l’aprofitament dels recursos de l’animació experimental.
Desmitificant la IA
Des de fa molts anys, el grafista, realitzador i filòsof Roc Albalat i el desenvolupador Pau Artigas comparteixen un espai comú a Taller Estampa. Juntament amb Marcel Pié, Marc Padró i Daniel Pitarch es dediquen al disseny de webs interactives, programació, animació i audiovisuals, amb la investigació com a fil conductor.
La seva perspectiva crítica i arqueològica de la IA cerca a obrir la caixa, comprendre el seu funcionament, fer-la servir i utilitzar-la més enllà de la seva aplicació normativa en la indústria. La IA no és només un conjunt de tècniques, sinó també els discursos que l’envolten i desmitificar-la implica reconèixer els seus límits. Encara que pot fer tasques complexes i aprendre de grans quantitats de dades, no és infal·lible ni omnipotent i la seva qualitat i l’ètica depèn molt de la informació amb la qual s’entrena i de com s’implementa. «Hem de veure-la com alguna cosa en procés, flexible i ple d’oportunitats per descobrir el que hi ha darrere i donar-li forma al futur», explica Pau Artigas.
La transparència en el desenvolupament de sistemes de IA, comprendre com funcionen els algorismes, com es prenen les decisions i com es gestionen les dades contribueix a eliminar la percepció de «caixa negra» que sovint envolta a la intel·ligència artificial. Destacar la responsabilitat darrere de les empreses que la creen són objectius fonamentals per al Taller Estampa. Alguna cosa en procés, flexible i ple d’oportunitats per descobrir juntes el que hi ha darrere d’aquest conte i a donar-li forma al futur!
Imatges del demà. Experiments visuals
Des de 2017, aquest col·lectiu ha explorat la IA a través de diversos projectes. Per a ells, la IA és la combinació de tècniques i els discursos que l’acompanyen. «Durant tot aquest temps, la IA ha sigut moltes coses, des de la ciència-ficció, la literatura al romanticisme o un somni de la cibernètica fins a la influència de l’aprenentatge automàtic en els últims anys», explica en Roc Albalat. És per això que hem d’entendre la IA no com una tecnologia futurista, sinó com un producte de processos socials històrics.
Durant la sessió, Taller Estampa va compartir els seus projectes destinats a tergiversar els sistemes de IA de lectura, d’objectes i imatges. Un projecte notable és «El mal alumne», una exploració de com les màquines poden aprendre noves taxonomies de manera no normativa i fora de la indústria convencional. Van entrenar a les màquines amb imatges del món de l’art i el cinema antic, exposant les limitacions i els biaixos presents en les bases de dades utilitzades.
«Imágenes huéspedes» és un altre projecte fascinant on aborden les formes emergents de la visió artificial i la seva peculiar relació parasitària amb les imatges digitals. Aquí, les màquines són entrenades per a generar imatges segons capes específiques d’informació, oferint una perspectiva única sobre com aquestes eines «veuen» el món.
En la segona part de la sessió, els i les assistents es van submergir en la relació entre la IA i la generació de textos a través dels projectes de Taller Estampa. «Deep Blue Rhapsody» destaca com un experiment poètic on la IA s’enfronta al poeta Josep Pedrals, explorant el joc entre la creativitat humana i la capacitat generativa de les màquines.
El Taller Estampa no sols analitza la IA des d’un punt de vista tècnic, sinó que també examina les seves implicacions ètiques, mediambientals i socials. Projectes com «Diari de consum» revelen el cost energètic d’entrenar sistemes de IA, destacant la necessitat de reflexionar sobre l’impacte d’aquestes tecnologies en la nostra societat.
