Navegant per les plataformes digitals, creant hàbits saludables

Nova York ha pres accions per salvaguardar la salut mental del jovent, interposant una denúncia contundent contra les grans plataformes de xarxes socials com TikTok, Instagram, Facebook, Snapchat i YouTube. Un informe del Wheatley Institute de la Universitat Brigham Young ha alertat que els i les joves que passen una quantitat significativa de temps davant les pantalles tenen el doble de probabilitats de patir depressió.

Aquesta denúncia, presentada davant el Tribunal Suprem de Califòrnia, categoritza les xarxes socials com a «amenaces per a la salut mental», reforçant així la determinació de la ciutat a enfrontar-se a aquesta qüestió urgent. El passat mes de febrer, l’Ajuntament de Barcelona, emmirallant-se en aquesta mesura, fa un pas endavant en la protecció dels i les menors davant les amenaces de les xarxes socials anunciant que oferirà assessorament legal per a les associacions i entitats que vulguin denunciar les xarxes socials.

Amb aquest rerefons, la segona sessió del cicle «Créixer entre pantalles? Educació, tecnologies i democràcia» va explorar la transformació dels hàbits de consum digital entre els joves i va destacar, amb l’assessorament de persones expertes, els senyals d’alarma d’un ús inadequat de les tecnologies digitals. A més, va proporcionar eines i consells pràctics sobre com fomentar una salut digital òptima durant l’etapa de creixement.

Algunes definicions de benestar digital

En el començament de la sessió, cada ponent va disposar d’un minut per definir el benestar digital des de la seva pròpia perspectiva, subratllant la importància de l’equilibri, la consciència i el control en l’ús de la tecnologia.

Segons l’Elisenda Noguera Guillamet, Cap del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, «el benestar digital no es redueix únicament a evitar l’ús excessiu, sinó també a garantir que aquest no ens privi d’una vida normal i saludable». Per la seva part, l’Elena Flores Márquez, psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, va ressaltar que «un bon benestar digital implica minimitzar els riscos i fomentar un ús saludable de les pantalles». Anna Ramis, mestra i pedagoga, va subratllar la importància de «ser conscients de la salut, el control i el gaudi dels recursos que ens ofereixen els mitjans digitals, clau per a portar una vida digital saludable».

Dades i tendències en l’ús digital dels i les joves de Barcelona amb les pantalles

Elisenda Noguera Guillamet, va exposar dades rellevants sobre els hàbits de consum digital entre els i les joves, basades en els resultats de l’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de quart de l’ESO (primer trimestre 2023-2024), que elabora la Diputació de Barcelona des del 2015 i que compta amb aproximadament 30.000 respostes.

Els resultats de l’enquesta revelen que el 95,4 % dels adolescents enquestats, d’edats compreses entre 10 i 15 anys, fan ús d’internet. Segons Noguera, «tenir accés a internet és normal, ja que l’adolescència és un moment clau en la construcció de la identitat i les relacions socials. Les tecnologies no són perjudicials; és l’ús inadequat el que pot comportar riscos.»

L’enquesta de la Diputació de Barcelona també revela diferències significatives en els hàbits de consum entre els sexes. Hi ha un augment en l’ús de videojocs i xarxes socials, amb un 77,6% de noies i un 61,9% de nois utilitzant-les, tant en dies laborables com en caps de setmana. Malgrat això, els nois tendeixen a jugar més a videojocs (51,1%), mentre que les noies fan un major ús de les xarxes socials (77,6%).

Noguera emfatitza la necessitat de promoure la salut digital, ensenyant als i les joves a navegar en entorns digitals de manera segura i promocionant una actitud crítica. A més, destaca la importància d’oferir un acompanyament digital des de tots els àmbits: familiar, educatiu, comunitari, grups d’iguals i entitats juvenils.

Senyals d’alarma i efectes en la salut mental

Elena Flores Márquez, va examinar els indicadors d’alarma que assenyalen un ús inadequat o addictiu de les pantalles, així com els efectes negatius en la salut mental dels i les joves. Aquests inclouen canvis en els patrons d’entreteniment i alimentació, l’establiment predominant de noves relacions socials digitals, la negligència d’altres activitats, absències i baix rendiment escolar, així com un increment en la dependència tecnològica i l’aïllament social. També és essencial parar atenció al tipus de contingut al qual estan exposats, ja que poden ser vulnerables a temes com l’autolesió, el suïcidi, el ciberassetjament i les estafes.

Un aspecte crític, segons Flores, és com aquesta exposició a continguts inadequats els hi afecta. «Encara que no existeixi una relació directa entre els videojocs violents i els canvis de comportament, els joves poden percebre aquest contingut com real, accentuant la necessitat d’intervenció personal.» L’abús de les xarxes socials i els dispositius electrònics també pot ser un indicador de problemes més profunds de salut mental. «No sempre és la causa, sinó més aviat un símptoma d’altres dificultats que els joves poden estar experimentant», destaca Flores.

A més, va afirmar que cal no oblidar que les xarxes socials també han proporcionat beneficis per a la salut, ja que han permès que persones que pateixen solitud trobin relacions i referents positius. «Cal promoure la salut digital des de les primeres etapes de la vida».

Consells i recomanacions per a un benestar digital i saludable

Anna Ramis va reflexionar sobre el paper crucial de les famílies, persones educadores i tota la societat en el foment d’un desenvolupament digital saludable entre infants i adolescents, compartint recomanacions pràctiques per promoure un equilibri adequat en l’ús de les tecnologies des de les etapes més primerenques.

Una de les idees més destacades, van ser les tres P’s:

— Presencialitat: No hi ha educació sense presencialitat. És fonamental establir una connexió directa amb infants i adolescents, tant en les seves activitats digitals com en les seves interaccions quotidianes.
— Progressivitat: On es troben els dispositius, quins horaris s’estableixen, qui té accés, són de caràcter personal o compartit, qui té accessibilitat als aparells. És important introduir progressivament els dispositius digitals en la vida dels joves, establint pautes clares i adaptant-les a mesura que van madurant.
— Permissivitat: No consisteix ni a permetre-ho tot ni en prohibir-ho tot, sinó a establir rutines i normes, i a buscar rutines digitals saludables (que n’hi ha). Cal promoure una actitud flexible, fomentant l’autonomia dels joves en la gestió de la seva vida digital, alhora que s’estableixen límits clars i saludables.

«Necessitem que els infants i adolescents deixen de ser consumidores i passin a participar en la creació de tecnologia. Cal treballar amb ells i elles en el vessant creatiu de la tecnologia per reflexionar-hi i ensenyar-los a generar-la i produir-la», va afirmar Ramis.

L’esdeveniment va concloure amb un espai interactiu on el públic va poder plantejar preguntes i compartir les seves preocupacions i experiències. Es va posar èmfasi en la necessitat d’una regulació més efectiva dels continguts en línia, així com en la importància de fomentar el pensament crític des de les etapes més primerenques de la vida.