30 de maig de 2022

Ciència més enllà de la proveta. Des de xatbots de Telegram, fins a creadores de mons de ciència (ficció)

CoActuem

Més enllà de laboratoris amb tubs d’assaig, provetes i olor antisèptic, la ciència també és molt present a espais d'intercanvi de coneixement públic com el Canòdrom. S’acosten tres grans moments per fer ciència amb les persones al centre: les Jornades CoActuem, el cicle de cinema documental Docs Hedy Lamarr 2022, i -spoiler- la sessió sobre ciència ciutadana dins la programació d’estiu del Canòdrom.

Què pot fer la ciència ciutadana per la societat civil? Jornades CoActuem

La ciència ciutadana s’allunya dels laboratoris més convencionals, i proposa a totes les persones interessades a formar part d’una recerca que els hi apassioni, a la que poden contribuir fins i tot a un clic de distància. El projecte CoActuem per la Salut Mental proposa, a través del primer xatbot de ciència ciutadana, recollir dades i entendre com funcionen les xarxes de suport social per la salut mental i com enfortir-les.

CoActuem planteja una recerca oberta i directa al voltant dels problemes de salut mental, que s’han vist incrementats enormement des de l’inici de la pandèmia, sobretot en dones. És un dels projectes que es presenten al Canòdrom el 31 de maig a les Jornades CoActuem, però no l’únic. La justícia climàtica també hi serà molt present en aquesta sessió, amb l’experiència de CoAct: les persones co-investigadores han co-dissenyat una plataforma digital per a promoure accions de transformació en la conca Matanza-Riachuelo de Buenos Aires, una zona fortament contaminada.

Fora del laboratori, al cor del veïnat: aquestes experiències volen resoldre dubtes sobre què pot fer la ciència per la societat civil. El 31 de maig es posa de manifest que no només dona respostes a preocupacions socials reals a la ciutadania, i amb la ciutadania, sinó que a més la ciutadania és qui decideix sobre el que vol investigar. I no s’acaba aquí: la ciència ciutadana serà també protagonista de les formacions d’estiu que es proposen des del Canòdrom, a partir d’una sessió per aprendre a dinamitzar processos participatius des d’altres ciències.

 

Docs Hedy Lamarr: el llegat invisible de les dones en la ciència i la tecnologia

Cinema, ciència, tecnologia i feminismes es donen la mà al Cicle de cinema documental Hedy Lamarr 2022, que enguany reivindica la tasca invisible de les dones al llarg de la història: des d’aquelles que han fet grans contribucions al progrés de la ciència i la tecnologia, fins les que pateixen la crueltat del capitalisme tecnològic en el seu dia a dia.

Dijous 2 de juny donem el tret de sortida amb el documental de l'escriptora de fantasia i ciència ficció Ursula K. Le Guin: «The Worlds of Ursula K. Le Guin». L’autora d’obres com «La mà esquerra de la foscor» o «Els desposseïts», va donar un gir a les convencions de la ciència ficció, gènere injuriat i masculinitzat. Però la ciència ficció és en ocasions pionera a la ciència: ens permet imaginar mons i realitats per donar resposta als problemes més urgents del planeta.

El cicle continua el 10 de juny amb el documental «Donna Hawaray: Story Telling for Earthly Survival», on la biòloga i filòsofa Donna Haraway, autora d'«El manifest cíborg», narra un univers rebel i esperançador en una era de desastres ple de criatures trans-espècies. Tot i haver contribuït en el desenvolupament del pensament contemporani, Ursula K. Le Guin i Donna Haraway en rares ocasions apareixen en els grans llibres de la història i el progrés. És per això que la segona edició del Cicle de cinema documental Hedy Lamarr vol reivindicar, recuperar i visibilitzar la tasca de les dones en la ciència i la tecnologia.

Però la història no és només injusta amb les dones creadores de mons. Ho és també amb l’economia reproductiva, aquella que sosté la vida, que desenvolupen majoritàriament les dones i que és invisible als ulls del capitalisme i el poder. La classe treballadora és protagonista d’«Ascension», un documental observacional sobre la precarietat, l’ascens social, el progrés, el treball industrial i el conflicte entre vida i capitalisme tecnològic.