Els micròfons del Canòdrom es van encendre amb el primer episodi en directe de Radio Canòdrom. L'aire es va impregnar d'una conversa íntima i necessària sobre l’aporofòbia i la seva ombra estesa sobre els fonaments de les llars.
Amb el propòsit de combatre l’exclusió social, l’hegemonia mediàtica i la presència creixent dels discursos d’odi en xarxes socials, el pòdcast en directe «Una llar col·lectiva» va generar un espai d’experimentació on promoure la convivència, l’empatia i el respecte davant les desigualtats socials.
El passat 24 de maig, sis veus es van trobar a Ràdio Canòdrom per donar forma a un relat coral al voltant dels múltiples impactes de la pobresa materialitzats a través de la idea bàsica de la llar: Pol Andiñach analitza al canal cuellilargo els discursos d’odi en l’esfera digital; Samu Céspedes és artista no binari, treballadori de la llar i membri de Sindillar; Mar Vidal acompanya a persones vulnerables des de Secretariado Gitano i ECAS; i Mariona Puigdellívol, directora general d’ECAS i Montse Santolino, coordinadora de LaFede.cat són part d’organitzacions que treballen per la cooperació internacional, la pau i els drets humans.
Un pòdcast conduït per Laura Aznar Llucià, periodista de CRÍTIC i col·laboradora de TV3 i RAC1. A la música les va acompanyar DJ TUTU, pseudònim de Gemma Planell, que posa el fil sonor amb la seva manera pròpia d’explicar històries. Com a complement visual, la figura destacada en l’escena artística contemporània, Carlos Carbonell, especialitzat en art col·laboratiu i intel·ligència artificial, va aportar una dimensió visual única a aquesta experiència.
«La Llar de les Absències» a ECAS
Mar Vidal, portaveu del Secretariat Gitano i ECAS, va començar el programa obrint la finestra de les cases amb «La Llar de les Absències», una exposició que revela l'absència de coses essencials com un rellotge, un radiador, un ordinador portàtil, tot simbolitzant les privacions viscudes per les persones que es troben en situació de pobresa. «El 31,1% de la població catalana no pot fer-se càrrec de les despeses imprevistes: la reparació d'un ordinador, anar al dentista...» Vam poder gaudir-la del 24 de maig fins al 7 de juny al Canòdrom.
L’exposició recrea una sala d’estar simplificada, i a mida que l’anem visitant trobem objectes trencats, partits per la meitat, que representen diferents dimensions de la pobresa, perquè la vida de les persones en situació vulnerable està marcada precisament per aquests elements, o més aviat, precisament, per la seva absència. Son les situacions de pobresa de les persones i les famílies que, per exemple, tot i tenir un sostre i feina es troben en aquesta situació de risc, en aquesta frontera entre l’exclusió i la inclusió les que poden passar desapercebudes, de les quals es fan sovint anàlisis esbiaixades, per que, si tens feina, si tens una casa, per què ets pobre?
Aquestes realitats afecten al 25% de la població a Catalunya, que són 1 de cada 4 persones, i és el que ECAS denuncia. El dret a l’habitatge, les polítiques de garantia d’ingressos i la inversió en polítiques socials són clau per poder fer front a aquesta situació de desigualtats estructurals.
Condicions laborals en el sector de la llar
Samu Céspedes, de Sindillar, va parlar de les condicions laborals precàries que pateix el sector de la llar i les cures, on la majoria dels treballadors són persones migrants. Va descriure l'escenari com una lluita quotidiana contra la marginació i l'oblit.
A Barcelona, més de 34.000 persones es dediquen al treball de la llar i les cures. Aquest sector es converteix en una porta d’entrada principal al mercat laboral de subsistència per a moltes persones migrants que arriben a l’Estat, especialment dones, segons dades del sindicat UGT, que situen la xifra al 60%. «La llar també pot ser un espai on es vulneren drets. Des del sindicat denunciem les condicions laborals que ratllen l'esclavatge», explica Céspedes. Alhora que queden exposades a múltiples abusos, aquestes treballadores esdevenen una peça fonamental del sistema de provisió de cures a les persones en situació de dependència.
Al sindicat de treballadores de la llar, Sindillar/Sindihogar, porten anys denunciant aquesta situació i lluitant perquè l’Estat ratifiqui el Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball. El seu règim especial de cotització a la Seguretat Social no els dóna dret a subsidi per desocupació i permet a qui les ocupa finalitzar unilateralment el contracte laboral sense haver de justificar cap causa per a l’acomiadament.
Des del seu naixement, al novembre del 2011, Sindillar treballa per l'autonomia i l'empoderament de les treballadores de la llar a través d'activitats dissenyades i executades per les mateixes afiliades. «Som conscients que hi ha un relat que es fortifica des dels mitjans de comunicació, que les persones migrants som una càrrega per a l'Estat. Ens sembla important assenyalar la riquesa que aportem i les conseqüències de la manca d'un sistema públic universal de cures.»
Discursos d’odi i algorismes
Com es retrata la pobresa des de la finestra de les xarxes socials? Pol Andiñach, des de cuellilargo, i Montse Santolino, de LaFede.cat, van obrir la finestra digital per exposar com els discursos d’odi són magnificats per algorismes en línia, alimentant les flames de la desigualtat i l'opressió.
«A les xarxes socials veiem amb alarma i perplexitat com s’escampen discursos d’odi amb la complicitat de les pròpies plataformes, que tenen uns interessos molt clars.», explica cuellilargo. Aquests espais digitals no són neutres i els discursos d’odi agafen forma de menyspreu, rebuig i discriminació cap a les persones migrades, racialitzades, les dones, el col·lectiu LGTBIQ+ i cap a tots aquells en situació de vulnerabilitat. És un contingut que dona moltes visites i diners i de vegades és suggerit pels propis algoritmes d’aquestes eines i, per elles, l’aporofòbia es filtra per tots els cantons. En aquest context, «els discursos anti-impostos i a favor del desmantellament dels serveis públics inunden de visites els perfils ultracapitalistes i neoliberals que arriben a milions de persones usuàries, entre elles molta gent jove.»
Des de la finestra de LaFede.cat, organització que treballa per la justícia global, Montse Santolino explica que aquests discursos augmenten a les xarxes socials. En el cas de les persones racialitzades, SOS Racisme ha establert tres narratives d’odi diferenciades: que les s’aprofiten dels impostos i ajudes, que són una amenaça i que són inferiors. «L’Observatori Espanyol contra el Racisme i la Xenofòbia diu que el 60% de l’odi digital és contra les persones africanes que professen l’islam.» El problema, per Santolino, és que el discurs d’odi no es queda a les xarxes socials, sinó que s’acaba convertint en agressions reals. A Catalunya, l’any 2023 va haver-hi 200 denúncies per motius d’odi a les xarxes socials, especialment contra les persones LGTBIQ+ i racialitzades.
La llar col·lectiva al carrer i a les lluites socials
Els espais comuns són els espais de defensa de drets i de defensa de l’estat del benestar. Quines fortaleses i dificultats hi detectem? Mariona Puigdellívol, directora d’ECAS, va reflectir sobre un estat del benestar que no està a l'altura de les seves promeses, destacant l'increment desigual dels pressupostos socials enfront de la creixent necessitat de drets socials com habitatge digne i assistència social.
«No s’entenen els serveis socials com un drets de tota la ciutadania i això fa que la pròpia ciutadania no els exigeixi com a part de l’estat del benestar. Aquí interseccionen els discursos que promouen l’odi i no el vincle entre les persones.», explica Puigdellívol.
Què passa quan l’estat del benestar no exerceix aquest rol o activa mecanismes per exercir control social contra les persones més vulnerables? Des de LaFede.cat, Santolino explica que dos cavalls de batalla són les càmeres de reconeixement facial a l’espai públic i els sistemes automatitzats que fan servir algunes administracions públiques i que afecten als drets fonamentals sense control ni supervisió humana. «Qui dissenya els algorismes són empreses i quan conviden a algú a supervisar-los, només inclouen als enginyers, no pas a les persones i comunitats afectades.»
Una crida a la lluita i l’acció col·lectiva
El programa va concloure amb una crida a l'acció col·lectiva i l'autoorganització, subratllant que només a través dels vincles humans i l'empoderament comunitari podem desafiar les barreres de la desigualtat i la indiferència social.
«La promoció dels vincles és el més important, generar propostes de debat i de diàleg, com aquest espai radiofònic. També hem de ser capaces de donar suport a moviments i persones que s’autoorganitzen per a defensar els seus drets.», va explicar Puigdellívol.
