Explorant els desafiaments d’una escola digital i democràtica

La tercera sessió del cicle «Créixer entre pantalles? Educació, tecnologies i democràcia» va reflexionar sobre els reptes i les oportunitats de la transformació digital a les escoles des d'una perspectiva democràtica i de drets, així com integrar de manera inclusiva els models digitals a l'educació.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha emès una sanció contra un centre escolar per no proporcionar informació clara i transparent als pares sobre el tractament de les dades dels alumnes en l’entorn digital escolar. La multa, valorada en 10.000 euros, ve motivada per la falta de consentiment i informació adequada sobre l’ús de Chromebooks, els ordinadors de Google, i aplicacions de tercers.

Aquesta decisió ha tornat a posar sobre la taula la protecció de la privadesa dels i les estudiants a les aules en un entorn cada vegada més digitalitzat i dominat per les grans tecnològiques.  L’incident posa de manifest la necessitat d’una major consciència i transparència en la gestió de dades personals, especialment quan es tracta de menors, l’obligació de les institucions educatives de garantir la seguretat i la privadesa dels i les alumnes i la importància de la col·laboració entre escoles, famílies i organismes públics per establir pràctiques respectuoses amb la privadesa digital.

La tercera sessió del cicle «Créixer entre pantalles? Educació, tecnologies i democràcia» va explorar els reptes d’aquesta transformació digital a les escoles tot identificant formats transformadors i inclusius. Ho fem de la mà de Xavier Rosell, professor de tecnologia a l’educació secundària; Simona Levi, fundadora d’Xnet i Susanna Tesconi, investigadora, docent i dissenyadora d’entorns d’aprenentatge a la Universitat Oberta de Catalunya.

Com s’inclou el model de digitalització en les escoles?

Xavier Rossell, va reflexionar sobre com s’està abordant la digitalització a les escoles, afirmant que cada centre té una singularitat i s’enfronta a reptes únics. «Ara tenim connectivitat i màquines, estem rebent capacitació per formar els docents, però hauríem d’aconseguir que els centres puguin comunicar millor allò que fan i que l’expertesa dels docents puguin traslladar-se bé a les aules a través de situacions d’aprenentatge significatives per l’alumnat».

Va destacar la importància dels recursos disponibles, instant a provar noves estratègies i a obrir-se a les idees de la comunitat educativa, però «per treballar en xarxa, fa falta un canvi de model». Va destacar la necessitat d’un acompanyament adequat i de compartir les iniciatives educatives entre els i les docents.

Per a Simona Levi, el problema principal són les lleis que impedeixen compartir a les aules, basat en la promoció d’un model de digitalització privatiu. «Hi ha una perversió en aquesta idea de compartir, per això des d’Xnet expliquem com el problema principal és com la digitalització dels centres s’ha apoderat de moltes multinacionals al darrere».

Davant del repte de canviar la forma en què ensenyem i aprenem, és essencial que el professorat s’impliqui i explori noves maneres d’ensenyar. Per a Sussana Tesconi, «tot i les dificultats inicials, l’enfocament cap a la creació en tecnologia ens ofereix una manera més enriquidora i flexible d’abordar l’aprenentatge».

La importància de la creativitat en l’aula, «va més enllà de generar idees; es tracta de donar als alumnes la capacitat de crear, de transformar les seves visions en realitat», va afirmar Tesconi, «A través de pràctiques innovadores com el moviment maker, els estudiants poden col·laborar, experimentar i crear artefactes significatius», va afegir.

Bones pràctiques

A Catalunya, la majoria d’escoles fan servir eines de Google, tot i que Dinamarca ha dictaminat que vulnera la privadesa dels nens. Xnet porta des de 2019 treballant en una proposta de transformació dels centres anomenada Suite DD, una alternativa d’infraestructura educativa digital sobirana i democràtica.

El 2021, van començar a explorar la integració d’eines tecnològiques sobiranes a les aules i des de llavors s’ha testat en 11 escoles de Barcelona. Agrupa eines de codi obert perquè funcionin de manera similar a les eines privatives com Google, «però amb llibertat i estil, perquè eines com Google Classroom no són interoperables i t’acabes sentint obligat a utilitzar-la», afirma Levi.  A l’abril d’enguany, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i Xnet han signat un acord per desenvolupar i promoure prototips tecnològics basats en la Suite DD i es preveu implementar-la en 50 centres de tota Catalunya.

Alguns reptes pendents

Simona Levi, va posar de manifest la importància d’una digitalització sobirana dels centres educatius, allunyant-se de la dependència de grans corporacions. Destacant la necessitat de compartir recursos i coneixements, Levi va advocar per una transformació que respecti els drets digitals de la comunitat educativa. «La digitalització de les escoles no hauria de ser dictada per les grans corporacions, sinó que hem de prioritzar el control local i el respecte pels drets digitals dels nostres alumnes i docents», va afirmar.

Susanna Tesconi, va subratllar el paper de la creativitat en la transformació digital a les aules. Des de la perspectiva d’un aprenentatge experiencial, Tesconi va defensar la importància de les pràctiques de creació i la flexibilitat en el disseny del currículum. «La digitalització no només ha de ser sobre l’ús de la tecnologia, sinó també sobre la capacitat de crear i modificar amb ella», va assenyalar.

Xavier Rossell, professor de tecnologia a l’educació secundària, va destacar la necessitat de compartir experiències i recursos entre els centres educatius. «És essencial que els docents col·laborin i comparteixin les seves experiències per crear un entorn d’aprenentatge digital efectiu», va afirmar.