Què hi ha a les profunditats d'Internet? Qui són les persones que hi naveguen difonent discursos d'odi? Per què les grans plataformes permeten l'existència d'aquestes comunitats tan hostils, i fins i tot les fomenten? Amb motiu del 25N, el Dia de l'erradicació de la violència vers les dones, recuperem la conversa entre l'escriptora Talia Lavin i el col·lectiu d'escriptura Proyecto Una, moderada per la periodista Anna Celma.
«La llibertat d'expressió total a Internet no existeix», compartien Proyecto Una i Talia Lavin. Grups extremistes com supremacistes blancs, íncels o Proud Boys es reuneixen en fòrums o xarxes socials generalistes per atacar, organitzar, reclutar, manipular i adoctrinar. El seu denominador comú: el menyspreu cap a les dones. Però no només això: el funcionament de les plataformes fa que persones que es consideren a si mateixes neutrals o apolítiques, siguin també altaveus de la misogínia en línia.
Per visibilitzar les violències que reben les dones a Internet es van reunir al Canòdrom la periodista nord-americana Talia Lavin, autora de La cultura del odio: Un periplo por la dark web de la supremacía blanca (Capitán Swing), i Proyecto Una, col·lectiu d'escriptura, expertes en antifeixisme cuqui i autores de Leia, Rihanna & Trump: De cómo el feminismo ha transformado la cultura pop y de cómo el machismo reacciona con terror (Descontrol).
Moderades per Anna Celma, periodista especialitzada en feminismes a La Directa, van repassar l'odissea de Lavin, infiltrant-se en algunes de les subcultures més tòxiques d'Internet. Fent-se passar per una igual, va entrar de ple en els moviments radicals que s'organitzen a través d'Internet i que fan tot el possible per tenir incidència en l'opinió pública. «Si ignores a Godzilla, igualment s'acabarà menjant la teva família», alertava Talia Lavin mentre animava a la posada en acció col·lectiva. Perquè només si entenem i sabem què motiva l'odi en línia, podrem contraatacar-lo.
