El Canòdrom inicia un nou cicle de quatre conferències que analitzen la intel·ligència artificial des d'una perspectiva democràtica. Des de quins efectes té en la societat, passant per com afrontem els desafiaments en matèria de defensa dels drets, fins a com utilitzem la tecnologia per millorar la vida de les persones.
La intel·ligència artificial (IA) ha arribat per quedar-se. En els darrers temps els sistemes de decisions automatitzades estan revolucionant indústries i sectors, així com la nostra quotidianitat. El xatbot ChatGPT resumeix idees clau de textos extensos, redacta peces periodístiques, o elabora cadenes de codi aplicables. Com afecta aquesta qüestió al sector de l'educació, del periodisme o de la programació? O el programari DALL·E 2, una IA que simplement amb petites indicacions en forma de descripcions crea imatges versemblants.
Ara bé, l'impacte i el soroll mediàtic no s'adequa a la realitat. La intel·ligència artificial ja era a les nostres vides molt abans tot i que potser d'una forma no tan evident: algoritmes que seleccionen el contingut que se'ns mostra a les xarxes socials o a plataformes d'streaming, publicitat personalitzada als cercadors, o sistemes de navegació són algunes de les seves aplicacions. Però no només. La tecnologia basada en intel·ligència artificial també opera i determina sol·licituds d'hipoteques o ajudes socials, amb totes les implicacions pel que fa a drets que pot tenir que aquests tipus de decisions siguin automatitzades. També s'està aplicant tecnologia basada en intel·ligència artificial en sectors com la comunicació i el periodisme, i està determinant les condicions laborals de moltes treballadores, a la vegada que crea nous llocs de treball precaris enfocats a entrenar i alimentar els algoritmes.
Si bé la intel·ligència artificial millora l'eficiència i la productivitat en tasques complexes i repetitives, o fins i tot pot millorar la precisió i la celeritat de diagnòstics mèdics, també obre múltiples controvèrsies i debats. Què en sabem, d'aquesta tecnologia? Per què hi ha organitzacions que prefereixen referir-s'hi com a «sistemes de decisió automatitzada»? Qui la governa? Qui hi té accés? Què implica reduir realitats complexes a sistemes de categories i bancs de dades, per tal de poder aplicar sistemes de decisions automatitzades? A qui s'està deixant enrere?
Intel·ligència artificial, drets i democràcia
El Canòdrom inicia un nou cicle de quatre conferències que analitzen la intel·ligència artificial des d'una perspectiva democràtica. Des de quins efectes té en la societat, passant per com afrontem els desafiaments en matèria de defensa dels drets, fins a com utilitzem la tecnologia per millorar la vida de les persones.
23 febrer, 18:00h
WTF, intel·ligència artificial? Riscos i potències
Què són els algoritmes? Com funciona la intel·ligència artificial? A on s'està aplicant i amb quins efectes? En la primera sessió proposem un aterratge pràctic a la IA amb Carlos Castillo, professor a la UPF on dirigeix el grup de Ciència Web i Computació Social, i Maria Vanrell, catedràtica a la UAB on coordina el màster inter-universitari de Visió per Computador.
20 abril, 18:00 h
IA, polítiques públiques i discriminacions
L’aplicació de la intel·ligència artificial a processos administratius pot agilitzar procediments que triguen mesos en donar resposta, basats en criteris teòricament neutres i objectius. De fet, cada vegada veiem més casos d’algoritmes que determinen sol·licituds d’ajudes socials. Quins són els efectes de no comptar amb el factor humà? És possible imaginar sistemes d'intel·ligència artificial de governança pública?
Amb Paula Boet;(Ajuntament de Barcelona), Karlos Castilla (Institut de Drets Humans de Catalunya) i Paula Guerra (Algorace) abordem aquestes qüestions per treballar cap a una intel·ligència artificial de governança pública, auditable i en pro del bé comú.
Maig | IA, comunicació i periodisme
Pròximament més informació
Juny | IA, plataformes i treball
Pròximament més informació
La imatge del cicle és una creació de Taller Estampa.
