22 de desembre de 2022

«Tots els meus amics i amigues de classe tenen un mòbil. Jo també en vull un!»

Infància i pantalles

«Tots els meus amics i amigues de classe tenen un mòbil. I jo també en vull un!». Aquesta deu ser, probablement, una de les frases més temudes d’escoltar per les famílies amb fills i filles preadolescents. A partir d’aquesta «simple» petició s’obren grans interrogants sobre els quals els pares i mares han de reflexionar: quan és el moment ideal pel primer smartphone? Quines pautes d’ús cal establir? Fins a quin punt pot ser perjudicial o beneficiós per al nostre fill o filla?

Segons l’estudi d’Unicef «El impacto de la tecnología en la adolescencia», a l’estat espanyol, l’edat mitjana en la qual un menor rep el seu primer mòbil se situa en els 11 anys. El mateix informe assenyala que un 69% dels i les menors disposen d’un telèfon mòbil propi.
 

Abús de pantalles: límits i conseqüències negatives

La realitat, però, és que l’educació digital i la relació dels nostres fills i filles amb les pantalles comença molt abans d’aquest moment. Probablement, des que neixen i tenen al davant el seu primer dispositiu: el nostre. Treballem amb pantalles, ens relacionem amb pantalles, ens divertim amb pantalles, gestionem la nostra economia amb pantalles... En una societat hiperconnectada com l’actual és pràcticament impossible aïllar els infants dels mòbils, ordinadors o tauletes que els envolten, però és fonamental que, com a progenitors, actuem com a models de referència.

«No es tracta de condemnar les pantalles, ni tots els continguts a casa. El més important és ser conscient de la quantitat de coses que els fills i filles deixen de fer mentre estan abduïts per elles», apuntava la mestra i pedagoga Anna Ramis al taller «Conviure amb pantalles» realitzat al Canòdrom fa uns dies.

Molts i moltes especialistes apunten en aquesta direcció: no podem demonitzar la tecnologia però sí ser conscients dels seus efectes negatius. En aquest sentit, Ramis és també una de les impulsores del «Manifest infància i pantalles 0-6», un document que compta amb les adhesions de més de 50 institucions d’àmbits tan diversos com la salut, la pedagogia, la psicologia i l’educació, entre col·legis oficials de metges, pedagogs i psicòlegs; facultats de ciències de l’educació i psicologia; entitats del món social, la salut mental i la infància; i federacions d’associacions de famílies.

El manifest apunta tres tipus de conseqüències negatives per un mal ús i abús de les pantalles a la vida dels infants:

  1. Efectes en el desenvolupament cerebral: menor grau d’aprenentatge, efectes negatius en l’expressió del llenguatge i menor capacitat lectora, entre d’altres.

  2. Efectes en el desenvolupament físic: estil de vida sedentari i una alimentació menys saludable, el que es relaciona amb sobrepès i obesitat, major risc cardiovascular i problemes musculoesquelètics.

  3. Efectes en la salut emocional: dificultats en la regulació emocional, augment de la resposta d’estrès, problemes de conducta, augment del risc de TDAH i augment de l’aïllament social.

En aquesta línia, un nou estudi publicat a la revista «Jama Pediatrics» apunta que fer servir els telèfons mòbils per calmar els petits pot tenir un efecte rebot quan es tracta d’una estratègia habitual: les famílies tenen menys possibilitats d’aprendre altres maneres de gestionar rebequeries i conflictes i els infants tendeixen a mantenir-les. Per això, és recomanable no distreure els infants de les seves emocions ni de la realitat que els envolta.


Una qüestió de temps?

El factor del temps és una de les qüestions més habituals entre les famílies que volen posar límits en l’ús de les pantalles: a partir de quantes hores entenem que els mòbils poden ser perjudicials?

L’estudi anual de Qustodio «Del cambio a la adaptación: viviendo y aprendiendo en un mundo digital» assenyala que els menors passen una mitjana de 4 hores diàries connectats a una pantalla fora de les aules, un total de 1.460 hores a l’any. Diverses organitzacions fan recomanacions del màxim d’hores diàries segons l’edat dels infants mentre que altres veus, com la del pediatre i investigador Dimitri Christakis, apunten que «no és tan important preguntar-se per les hores de pantalles com fer-ho sobre la quantitat d’hores sense i sobre la qualitat del que fan els nostres fills i filles quan no hi ha pantalles».

Per la seva banda, Ramis compartia en el seu taller que les pantalles s’haurien d’utilitzar «un terç del nostre temps lliure com a màxim» i evitant els «empatxos digitals». També destaca la importància de crear espais lliures de pantalles com ara les hores d’estudi o els àpats i desactivar el wifi de casa de tant en tant.

Les claus per triomfar en la gestió de les pantalles en família

Gestionar els temps i espais de pantalles resulta, doncs, imprescindible per evitar conflictes familiars que suposen les pantalles. Però quins altres condicionants hem de tenir en compte?

  • Tenir cura de l’oci dels infants i familiars; oferint activitats extraescolars i estimulant aficions no digitals i vinculades amb la natura.

  • Fomentar una bona comunicació escoltant i observant els hàbits dels i les menors i generant espais de conversa sobre l’ús de pantalles.

  • Generar relacions de confiança amb els nostres fills i filles, sense enganyar-los i sense utilitzar les pantalles com un premi o un càstig davant de determinats comportaments.

  • Situar els aparells digitals en espais comuns de la casa i no permetre infants de menys de 12 anys que es puguin connectar sols, sense acompanyament dels pares i mares.

  • Evitar els rols passius en l’ús de la tecnologia: no volem fomentar consumidors sinó creadors!